En la roda de premsa posterior al Consell de Comú celebrat aquest dijous, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha defensat que l’actual majoria “no hauria pogut actuar diferent” davant la segona fase de torres al Clot d’Emprivat i ha tornat a atribuïr l’origen del projecte al Pla d’Ordenament Urbanístic Parroquial (POUP) del 2018. Ho ha fet després que la minoria comunal retirés, hores abans del consell, una pregunta formal que havien registrat sobre aquesta qüestió. “Ens ha sorprès que la retiressin; hauria estat millor respondre-la en seu comunal”, ha afirmat.
“El que es podia fer eren edificis més baixos i més amples; aquesta crítica constant a les torres és incoherent, perquè hi havia marge per evitar-les […] Totes aquestes torres són torres Gili” – Gabriel Guerrero
La minoria comunal de Demòcrates —formada per Anna Garcia, Gemma Bofarull i Gabriel Guerrero— havia declarat instants abans que “gairebé amb total seguretat s’haurien pogut impulsar modificacions puntuals del POUP” per evitar l’alçada actual de les torres, sempre que es respectessin la superfície edificable i les cessions obligatòries. “El que es podia fer eren edificis més baixos i més amples; aquesta crítica constant a les torres és incoherent, perquè hi havia marge per evitar-les”, ha apuntat Guerrero, subratllant que “totes aquestes torres són torres Gili”.
Gili ha rebutjat aquesta lectura i ha insistit que tots els projectes d’edificació de gran alçada “provenen del mandat de Demòcrates”, citant aprovacions de llicències entre el 2018 i el 2019. “Si aquestes torres existeixen és perquè el POUP del 2018 ho permetia. Tots els projectes es van aprovar en aquell període”, ha remarcat. Segons la cònsol, l’ordenament vigent fixava drets adquirits que no podien ser revocats: “No es pot aturar un projecte si compleix la normativa. Un canvi de planejament requereix justificació i té conseqüències econòmiques”, detallant que alguns projectes ascendien a milions d’euros i que la LOGTU estableix que, si un planejament impedeix desenvolupar allò que era possible segons la normativa anterior, “s’ha d’indemnitzar”.
La cònsol ha repassat també el context del POUP del 2018, del qual ha afirmat que “va obrir uns drets” que el comú estava obligat a respectar. En aquesta línia, ha mostrat retalls de premsa de l’època, recordant declaracions de l’aleshores cònsol major, Trini Marín, referint-se al Clot d’Emprivat com un “pulmó verd”. “Que expliquin on és aquest pulmó i on són els espais verds”, ha apuntat, remarcant que l’actual majoria, en entrar el 2020, “va constatar la reacció ciutadana” davant les torres ja en construcció i va iniciar una modificació puntual del planejament. “Els tècnics ens van dir des del primer dia que no es podia aturar res en curs”, ha reiterat.
“Si aquestes torres existeixen és perquè el POUP del 2018 ho permetia […] No es pot aturar un projecte si compleix la normativa. Un canvi de planejament requereix justificació i té conseqüències econòmiques” – Rosa Gili
En aquest sentit, Gili ha explicat que el comú va organitzar una reunió amb tots els propietaris al Prat del Roure per exposar-los les preocupacions de la ciutadania i els riscos urbanístics associats a edificacions de 20 plantes. Tot i així, ha indicat que alguns propietaris “han portat el comú a la Batllia” arran de la modificació del 2023. A més, ha denunciat que la revisió del POUP aprovada el 2018 “va generar un efecte crida i una especulació molt elevada” i que aquests factors expliquen “l’explosió de projectes” al Clot d’Emprivat.
Preguntada pels projectes futurs, la mandatària comunal ha admès que “hi ha com a mínim dues illes” on els propietaris han manifestat voluntat de desenvolupar edificacions, però ha subratllat que estan “en comunicació amb Urbanisme” i que “fins que no entren formalment, es poden desdir”. Segons Gili, la tendència constructiva respon també a la “pressió del mercat” i al fet que “som al centre de la parròquia”. Per altra banda, el cònsol menor, Quim Dolsa, ha precisat que, gràcies a la modificació del 2023, “en la nova illa només es construirà el 36% i el 64% quedarà com a espai públic”, mentre que en una altra illa l’ocupació quedarà al 50%.
Gili ha denunciat que la revisió del POUP aprovada el 2018 “va generar un efecte crida i una especulació molt elevada” i que aquests factors expliquen “l’explosió de projectes” al Clot d’Emprivat
Pel que fa a la revisió global del POUP actualment en elaboració, Gili ha assegurat que “és un treball molt complex” i que no es pot avançar cap contingut. Tanmateix, ha confirmat que s’estudien reduccions d’edificabilitat que podrien situar-se “com a màxim en 3.000 metres quadrats” —respecte als 6.000 actuals— i que la revisió buscarà “una parròquia agradable, amb espais verds, equipaments i protecció del patrimoni”. A més, ha insistit que “no es pot frenar cap projecte en curs” i que qualsevol limitació futura s’haurà de justificar i ajustar-se al dret de propietat. “No es pot vulnerar el dret de propietat si no és per expropiació”, ha remarcat.
Finalment, Gili ha demanat també una “actuació ferma del conjunt d’administracions”, advertint que “si no hi ha una acció conjunta, no ho podrem aturar”. En aquest sentit, ha assenyalat que Escaldes-Engordany ha assumit un volum molt elevat de desenvolupament immobiliari i que la situació requereix “debats de país” sobre model urbanístic, creixement i accés a l’habitatge. La mandatària comunal ha conclòs apuntalant que el comú “ha fet el que ha pogut dins del marge legal existent”, que “les herències són les que són”, i que l’objectiu és “deixar la millor parròquia possible” treballant “amb les eines disponibles”.
