La llar de jubilats d’Escaldes-Engordany va acollir, aquest dissabte, una jornada marcada per l’emoció i la participació amb l’elecció de la nova Fadrina del pubillatge. Un procés que, per primera vegada, es va decidir mitjançant votació entre els usuaris i que va culminar amb l’elecció de Carmen Ayala com a relleu de Neus Mallol. “No m’ho esperava, la veritat; em vaig presentar amb il·lusió, però al mateix temps em pensava que no sortiria”, ha explicat la primera en declaracions a EL PERIÒDIC, deixant clar que afronta aquesta nova etapa sense voluntat de comparació amb qui l’ha precedit. “No la podré superar ni arribar al seu nivell, però intentaré fer-ho el millor possible i ajudaré en el que sigui”, ha assenyalat.
En aquest sentit, Ayala vincula aquest primer contacte amb el càrrec a una descoberta més profunda del que representa el pubillatge, especialment després d’haver participat aquest mateix diumenge en una trobada a Montserrat: “He vist que és molt més que els vestits tradicionals. És un sentiment i ho he viscut molt”. Així i tot, admet que, a mesura que s’entra en aquesta dinàmica, la il·lusió inicial es combina també amb una consciència més clara de la responsabilitat. “Quan ja t’hi fiques dins, veus que hi ha gent que s’ho pren de debò”, ha afirmat, defensant, així, que el paper de la Fadrina no s’ha d’entendre com una simple presència protocol·lària: “No és tan sols fer acte de presència quan es fa alguna cosa; és fer-ho amb il·lusió i portar l’ànima en tot allò que es faci”.
Una qüestió que, durant la conversa, apareix de manera natural en el seu discurs és la del relleu generacional. I és que, tot i definir-se com a “molt nova encara” dins del càrrec i admetre que no sap del tot cap on s’hauria d’anar, Ayala considera que cal intentar implicar més jovent i deixar que siguin ells qui aportin noves idees. “S’ha d’intentar captar gent jove i que siguin ells els que portin idees noves. Els altres els ajudarem, però que siguin ells els que portin idees noves també. Que sigui una barreja”, apunta, deixant clar que, al seu entendre, la continuïtat de la tradició passa per aquesta combinació entre experiència i renovació.
Cal destacar que la motivació personal que la va portar a presentar-se al càrrec també està molt lligada a la seva implicació amb la llar de jubilats i amb la vida comunitària. La proposta, però, li va arribar a través de l’entorn més proper, i tot i que en un primer moment va dubtar perquè és una persona tímida, finalment va acceptar perquè li agrada “socialitzar i parlar amb la gent”. “Vaig començar a treballar amb 12 anys, et passes tota la vida treballant, però realment no fas tot allò que t’agrada. A la meva edat estic fent coses que volia fer i que no he pogut fer mai”, conclou, abans d’assegurar que viurà aquesta experiència “amb la il·lusió d’una nena petita”.
Una etapa “impressionant” per a Neus Mallol
A l’altra banda del relleu hi ha Neus Mallol, qui deixa el càrrec després d’una etapa que defineix com a “impressionant” i “molt emotiva”, especialment per la manera com va viure la jornada de comiat: “Va ser una festa molt emotiva; tant els nens com els grans hi van posar el cor en tot, i va ser molt maco”, recorda. En aquest sentit, la Fadrina sortint explica que ha viscut aquests anys amb intensitat perquè “les tradicions d’Escaldes sempre m’han agradat molt; les he fet tota la vida amb el meu home, amb les meves àvies, amb la meva mare”, assenyala, tot i la responsabilitat afegida: “Potser hauríem marxat de viatge alguns dies i, si aquell dia tocava fer alguna cosa tradicional, ja no podia marxar i m’havia de quedar”.
Així i tot, Mallol admet que, quan li van proposar assumir el càrrec, no sabia ben bé què implicava: “Realment no en tenia ni idea, però quan m’ho van demanar vaig pensar: ho provarem”. Amb el temps, diu, ha descobert experiències que no hauria viscut mai si no hagués estat Fadrina, com una visita al Parlament de Catalunya, on va ser rebuda pel president de la cambra. “Són coses que penses: si no haguessis sigut Fadrina, no ho hauries fet mai”, resumeix. Aquest contacte també li ha permès conèixer de més a prop el pubillatge de Catalunya, el qual descriu com una realitat molt més arrelada. “Allà és com una religió. És molt maco com ho senten, com ho fan. Jo, si no hagués sigut Fadrina, no ho hauria vist mai ni hauria entès què era realment el pubillatge”, afirma.
Quan se li demana amb què es queda d’aquests dos anys, Mallol posa l’accent en els vincles personals que ha anat teixint. “Aquí a Escaldes, del pubillatge et queda sobretot l’afecte que agafes amb els petits, amb les famílies i amb tot l’entorn”, explica. De fet, és això el que més trobarà a faltar, tot i que deixa clar que continuarà “vinculada” a les tradicions de la parròquia. No obstant això, el que sí que és clar per a la Fadrina sortint és que des del principi va veure la seva posició al càrrec com una solució temporal, lligada a la necessitat que la figura no desaparegués. “Jo ja vaig dir que ho feia perquè aquell any no hi havia cap Fadrina”, conclou.
