El Govern espanyol ha anunciat recentment la seva voluntat de prohibir l’ús de xarxes socials als menors de 16 anys, com a mesura per protegir-los dels riscos associats a l’ús intensiu d’aquestes plataformes digitals. La proposta, encara en tràmit, forma part d’un projecte de llei sobre la protecció de menors en entorns digitals, i inclouria l’obligació de les xarxes socials de verificar de forma efectiva l’edat dels usuaris.
La proposta ha transcendit l’àmbit nacional i ha provocat reaccions a escala internacional, incloent-hi una dura crítica pública per part d’Elon Musk, propietari de la xarxa social X, que va qualificar les mesures de ‘tirania digital’. Aquesta confrontació evidencia fins a quin punt la regulació de l’espai digital s’ha convertit en un camp de tensió entre estats i grans plataformes tecnològiques.
Els motius darrere d’aquesta iniciativa serien: evitar l’exposició a continguts perjudicials, ciberassetjament, addicció digital i impactes en la salut mental. Diversos estudis també han assenyalat un increment en l’ansietat, l’autoexigència i la pèrdua d’autoestima entre adolescents com a efecte directe o indirecte de l’ús de xarxes com TikTok o Instagram.
Tanmateix, el debat que s’ha obert va molt més enllà de si cal o no prohibir.
Diversos experts en educació, psicologia i drets digitals han advertit que prohibir no és educar. Limitar l’accés pot frenar l’exposició a perills reals, però no substitueix el desenvolupament del pensament crític ni ofereix eines perquè els joves aprenguin a moure’s per l’entorn digital amb criteri i seguretat.
Cal tenir en compte que les xarxes socials no són només una font de risc, sinó també un espai d’expressió, participació i accés a la informació. Molts adolescents s’informen sobre l’actualitat, la cultura o la política a través d’aquestes plataformes. Tancar-los-hi l’accés de manera abrupta podria afectar el seu dret a estar informats i participar en el debat públic.
No es tracta només d’evitar allò que és nociu, sinó també d’ensenyar a identificar allò que és valuós. En un món on molts joves s’informen a través de les xarxes socials, la clau és educar per pensar, no només per protegir.
És cert que algunes plataformes ja han implementat mecanismes de control de continguts. TikTok, per exemple, ofereix modes restringits, gestió de temps d’ús i filtres per paraules ofensives. Instagram també permet controlar comentaris, limitar interaccions i gestionar l’edat mínima d’accés.
Tanmateix, aquests sistemes continuen sent insuficients si no es combina amb educació digital. A més, molts controls depenen de configuracions manuals que sovint ni les famílies ni els mateixos joves coneixen o activen.
En paral·lel, el Govern d’Andorra ha proposat recentment una mesura pròpia: la creació d’una targeta SIM específica per a menors, que limitaria l’accés a xarxes socials i continguts inadequats. Aquesta proposta, que s’inclouria dins de la Llei qualificada dels drets dels infants i adolescents, també va acompanyada de la intenció de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i de revisar el Codi Penal en matèria de protecció digital.
Tot i ser una mesura pionera, és cert que els controls tecnològics poden ser útils, però no infal·libles, i el risc de crear una societat vigilada o excloent també existeix si no s’actua amb equilibri.
Aquest debat no és només legal ni tecnològic. És un repte social i educatiu. I com a tal, requereix el compromís de tota la societat: governs, escoles, famílies, empreses tecnològiques… i també dels mateixos joves.
Els menors han de ser part del debat. Se’ls ha d’escoltar, i capacitar, per evitar substituir el diàleg per la desconnexió. Però si eduquem, i acompanyem, podem transformar la regulació en una oportunitat per fomentar el coneixement i l’esperit crític.
