Tinc una àvia de 96 anys que és l’enveja del barri, i això als meus gens li donen certes esperances de longevitat. Però no tant sols del qui escriu, sinó de tota la població del nostre país, perquè una de les estadístiques que més sobresurten és la esperança de vida. Al wikipedia diuen que som el país amb la major expectativa de vida de tot el món, la situen en 83,51 anys i després ens segueix el Japó amb 82 anys, la Xina amb 81,6 anys i Espanya amb 81 anys,
Tot i que no voldria ser un aixafaguitarres, aquestes estadístiques s’estan revisant amb els cens de població que s’han realitzat l’any passat en quasi tots països del món, tal com recomanen les Nacions Unides. A Andorra, més tard o més d’hora, també es farà un cens nacional i així podrem revisar aquesta estadística perquè és francament qüestionable.
Mentrestant no ens diguin el contrari, m’agrada pensar que som un dels països amb les més longeves esperances de vida. Si més no, són aquests tipus d’estadístiques les que et fan ser un xic més optimista. Un optimisme que amb la longevitat no es manlleva tot i que només ens fem grans a la força, i quan arribes a certes edats qui no té un any, acaba tenint una ceba.
Amb aquest horitzó temporal, la recent notícia que la duquesa d’Alba, la senyora Cayetana Fitz-James Stuart y Silva, es casarà al proper mes d’octubre amb el senyor Alfonso Díez, és sens dubte un dels exemples del voler gaudir de la vida a l’edat de 85 anys. Tant és que sigui el tercer matrimoni o que es portin 24 anys de diferència, a la fi, tal com parlàvem ahir a tarda amb la meva mare fent un té, el que importa és que aquesta dona està gaudint de la seva vida amb algú no està pels diners, que se l’estima, que li donarà companyia fins que la mort els separi, de la mateixa manera que ho varen fer els seus dos anteriors marits.
La premsa del cor, de tant en quan té notícies sàvies a comentar, així que tant de bo amb el pas dels anys mantinguem l’esperança de vida amb aquest desig de viure, amb una vida sana, on els diners no siguin el leitmotiv de les decisions de vida, amb una bona família al nostre entorn i una persona que ens estimi i ens vulgui acompanyar fins que la mort ens separi.
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
