No cal ser ni pro Correa ni anti Correa per estar d’acord amb el president equatorià que el líder de Wikileaks, Julian Assange, pateix una venjativa persecució política. Es posin com es posin els inventors d’històries inexistents, ningú pot dubtar honestament que Assange està patint les conseqüències de les seves famoses filtracions de documents diplomàtics i militars nord-americans que posaven a la llum pública milers de dades sobre vergonyosos successos i decisions que fins llavors havien romàs ocults.
Ja sabíem que anirien a per ell. El Govern d’Equador no ha fet sinó complir amb les lleis internacionals amb el seu asil a l’australià a l’ambaixada de Londres. Tampoc cal ser garzonista per convenir que Baltasar Garzón dóna en el clau en totes les seves accions i declaracions entorn del seu defensat.
D’altra banda, a mi no m’importa molt això de la crisi diplomàtica entre els Governs d’Equador i Londres, encara que em revolta la impresentable amenaça dels de Cameron d’entrar a l’ambaixada i detenir a Assange violant tot el violable al planeta. El que més m’importa és que la persecució al capdavanter de Wikileaks comporta la més greu de les violacions del dret universal a la llibertat d’expressió i informació. No crec que a cap lector se li hagi oblidat el contingut d’aquelles filtracions, que suposen un dels més grans serveis a aquestes dues llibertats que acabo d’esmentar. Una cosa que em sorprèn i em dol és la passivitat del nostre Govern, quan el normal seria que hagués sortit en defensa radical d’ambdues llibertats.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
