PERIODISTA
Els jutges se senten com una espècie de «cobradors del frac» dels bancs, o com aquells que trenquen les cames a qui no paga, que en el cas de les hipoteques és la vida el que es trenca, mitjançant el procediment del desnonament cruel, injust i infame. Els bancs se serveixen dels jutges, en efecte, com la senyora Cifuentes de la Policia, per fer el que volen i acabar amb tota oposició als seus designis, mes com vulgui que els que queden com els dolents de la pel·lícula són ells, doncs són els que sentencien i signen les ordres de llançament, i que els bancs saturen els jutjats amb les seves demandes antisocials (350.000 desnonaments en quatre anys!), els jutges han dit que fins a aquí hem arribat, i que ells no tenen la intenció de consagrar professionalment la seva vida a la Justícia i al Dret per acabar servint d’executors de la monumental estafa que la banca ha perpetrat, en les seves diverses modalitats, contra la societat espanyola. Per si faltés alguna cosa, les «reformes» de Gallardón, sorprenentment ministre de Justícia!, han acabat d’indignar-los, particularment la de l’increment descomunal del preu de la Justícia precisament, que queda més lluny que mai de l’abast i de les possibilitats de la majoria.
Jutges i fiscals de totes les associacions professionals, conservadors i progressistes, denuncien les males pràctiques bancàries que forcen la seva indesitjada complicitat o cooperació necessària. Els jutges dicten els desnonaments, però ho fan aplicant la Llei, que data de fa més d’un segle, que desprotegeix absolutament a les víctimes, i que el Govern, l’encarregat de reformar-la o de dictar-ne una altra per la seva majoria absoluta al Congrés, ha mantingut i manté per a major llustre dels bancs i dels banquers. El mateix Govern que els rescata mentre fa recaure el pagament sobre els ciutadans empobrits i mitjançant la confiscació dels estalvis i els patrimonis dels treballadors. Els jutges, que senten que el que estan fent no es compagina amb la funció per a la qual es van formar, ni amb la que la societat espera d’ells, es planten, i donen amb això algun respir als amenaçats de ser desnonats.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
