Va pujar tres PDF a una eina d’intel·ligència artificial sense pensar-ho gaire. Tres pressupostos de proveïdors, plens de noms, telèfons, tarifes negociades i condicions internes. Ho va fer amb bona intenció: volia que la IA li redactés un correu comparatiu més elegant i professional. En un altre despatx, un company va pujar un Excel amb els ingressos i despeses de l’últim any —amb marges, salaris i previsió de facturació— perquè la IA li preparés un informe ràpid per a direcció.
El que cap dels dos sabia és que en alguns casos, aquests documents es poden emmagatzemar fora d’Europa, conservar durant períodes desconeguts o, fins i tot, fer-se servir per entrenar models d’IA sense cap garantia de confidencialitat, cosa que podria no complir amb el GDPR europeu, ni la LQPD andorrana.
No és mala fe.
És desconeixement.
I és exactament aquí on neix el risc.
No és la IA el problema: és la confiança automàtica que hi dipositem
Quan apareix una tecnologia que ens facilita la feina, tendim a confiar-hi de manera immediata. Ens passa amb totes les eines digitals, i la IA n’és només l’últim exemple. A moltes empreses d’Andorra, l’ús d’assistents d’IA ha entrat per la porta del dia a dia perquè resolen tasques ràpidament i donen resposta immediata. Però sovint ningú s’atura a pensar què passa amb la informació que hi introduïm, ni si aquella eina és adequada per tractar dades sensibles.
A aquesta confiança automàtica s’hi suma un altre fenomen: la proliferació de solucions d’IA i automatitzacions desenvolupades sense prou criteri ni supervisió. Hi ha proveïdors que ofereixen “solucions ràpides” o “integracions màgiques” sense valorar les conseqüències, ni l’impacte en la privacitat, ni el compliment legal. Són eines que funcionen, però que no sempre tenen en compte la seguretat, l’emmagatzematge de dades o la traçabilitat del que fan.
Aquest tipus de propostes poden ser atractives a primera vista —ràpides, barates i aparentment eficients—, però deixen les empreses exposades a riscos que no sempre són visibles.
El que acaba fallant no és la tecnologia, sinó la manca d’un enfocament rigorós i responsable.
Per això és tan important que les empreses disposin d’equips o consultors que posin la seguretat, la confidencialitat i la regulació al centre de qualsevol implementació. L’objectiu no és frenar la innovació, sinó assegurar que tot allò que automatitzem contribueix a reforçar la confiança i no a debilitar-la.
El risc més immediat: no saber on van a parar les dades
Tot i el debat global sobre l’impacte de la IA en el futur del treball, la majoria de les pimes andorranes s’enfronten a un risc molt més immediat i tangible: la falta de control i traçabilitat sobre les dades que comparteixen amb aquestes eines. Moltes empreses utilitzen IA sense disposar d’un mapa clar de què passa amb la informació un cop surt del seu entorn intern.
I és aquí on es juga la confiança. Els clients no esperen que una empresa entengui totes les complexitats tecnològiques, però sí que esperen que tracti les seves dades amb rigor. El que pot danyar una relació comercial no és l’automatització en si, sinó compartir documents interns amb eines que no garanteixen cap protecció real.
Per això resulta tan important establir criteris clars abans de fer servir IA: saber quina informació es pot compartir, amb quines eines i amb quines condicions. Perquè el risc real no és la tecnologia, sinó la manca de visibilitat i control sobre com la utilitzem.
A Andorra, un país petit on la confiança és la base de qualsevol relació comercial, adoptar la IA de manera responsable no és un detall menor: és una manera de reforçar la professionalitat i la qualitat del servei.
Consells per fer servir la IA amb seguretat i sentit comú
La bona notícia és que fer servir la IA de manera segura no és complicat. No calen grans coneixements tècnics; cal sentit comú i algunes pautes bàsiques:
· No pengis documents complets: Evita pujar PDF de pressupostos, contractes o informes sencers. Extreu només el fragment que necessites treballar.
· Utilitza versions professionals o locals per a dades confidencials: Si l’eina no explica clarament on s’emmagatzemen les dades, no és una eina adequada per tractar informació sensible.
· Formula preguntes sense donar detalls interns: Per exemple: “Quina estructura recomanes per a un informe financer?” Així aprofites la IA sense exposar informació real.
· Estableix tres normes internes senzilles:
· Quines dades es poden compartir
· Quines dades no poden sortir mai de l’empresa
· Quines eines estan autoritzades
· Recorda que la IA és una eina més i no un magatzem de dades
Les eines gratuïtes no són caixes fortes. No estan dissenyades per guardar informació confidencial.
La regulació no és un impediment: és una guia
Les noves directives europees i andorranes no busquen complicar la vida a les empreses, sinó protegir-les. No es tracta de convertir-se en experts legals, sinó d’entendre que la tecnologia requereix un ús conscient. Les normes només posen paraules al que ja és sentit comú: cuidar les dades i actuar amb rigor.
La pregunta real: com volem utilitzar la IA?
La pregunta no és si hem de fer servir IA. Això ja està passant.
La pregunta és com: si ho fem de manera improvisada i arriscada, o de manera segura, ordenada i transparent.
La IA ben aplicada no només estalvia temps, sinó que millora la qualitat del treball, redueix errors i consolida la confiança.
I en un país com Andorra, on la confiança val més que qualsevol innovació, això marca la diferència.
Per això és tan important entendre què hi ha darrere de cada eina i de cada decisió tecnològica.
El repte no és tenir por de la IA, sinó saber utilitzar-la amb criteri. Quan es fa bé, aporta ordre, seguretat i confiança. Però per aconseguir-ho cal entendre què ens estan venent i exigir que les propostes tecnològiques segueixin la regulació i les bones pràctiques.
Adoptar la IA amb responsabilitat és un pas que qualsevol empresa pot començar a fer avui mateix.
