- Els actius humans d’una ciutat no són tan sols la ciutadania empadronada, sinó que n’hi ha molts més
AMADEU GALLART // Economista
Quan parlem dels actius humans d’una ciutat, en aquest cas, de la Seu d’Urgell, pensem usualment en la ciutadania empadronada, amb domicili habitual a la Seu. Però n’hi ha molts més, totes aquelles persones que han emigrat i que retornen a casa de tard en tard, a passar-hi uns dies, a veure la família, els amics, la festa major, les caramelles o, si mes no, la tendra visita al cementiri.
TOT AQUEST
personal manté majoritàriament una bona imatge del lloc on van néixer o créixer i veurien amb bons ulls qualsevol esforç que contribuís a la seva felicitat. Proposo, doncs, a l’amic lector interessat en el tema, un llistat d’urgellencs vius amb una certa notorietat pública o semipública, que resideixen extramurs, amb la petició que mirin de completar la llista.
Aquest lobby de forasters pot ser ben necessari per al bon govern ciutadà. Sóc conscient, per altra part, que la llista, centrada a la Seu, serà indicativa de tot un col.lectiu molt més nombrós de persones vista la impossibilitat de fer una junta universal extraordinària.
Alfred Pastor, exsecretari d’Estat d’economia –que jo recordo més com a aquell combatiu delegat de la Facultat d’Econòmiques barcelonina– i el seu germà Perico Pastor, artista de prestigi; Jordi Ausàs, de migració provisional, conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya; Ricard Fornesa, amb una gran carrera empresarial i financera; Luís Racionero, urbanista, intel.lectual i escriptor mediàtic; Josep Antich, director de la Vanguardia, i el seu germà Xavier Antich, filòsof i escriptor; Eugeni Bregolat, ambaixador a la Xina, Rússia, el Canadà i Andorra; Francesc Pallarès, catedràtic a la Pompeu Fabra; Mònica López, meteoròloga televisiva; Jaume Tàpies, de migració provisional, president internacional de la cadena hotelera Relais Chateau; funcionaris i polítics d’alt nivell a l’Administració de la Generalitat de Catalunya com ara Joan Ganyet, també amb etiqueta de no resident provisional, Juli Ausàs o Antoni
Farrero; Josep Peralba, figura de la banca andorrana, i els escriptors, l’Albert Villaró, importat per An- dorra sense pagament dels drets de formació i el Josep Albanell, nascut a Vic, fet a la Seu i madurat a Barcelona. També em vénen al cap noms com ara els del Tonet Pampliega, el Miquel Puertas o el Joan Canals aquest darrer nomenat ambaixador de la Seu a Madrid en èpoques de transició democràtica.
¿Us imagineu, amics, i amigues, tot aquest personal, els esmentats i els evocats, treballant interessadament per la seva ciutat de naixement o d’infantesa? Sota l’alcaldia del Joan Ganyet, l’Ajuntament va organitzar una trobada festiva dels urgellencs i de les urgellenques que residien a fora. Es van fer uns quants dinars al mateix passeig, en època estival i de Festa Major, fins que el tema va quedar aparcat. Potser seria bo que es recuperés aquesta idea, orientant-la cap a la formació d’un grup de pressió prourgellenc i per extensió, proaltpirinenc. En aquest sentit, seria ben positiu que també altres comarques o ciutats altpirinenques rendibilitzessin així part d’aquesta inversió pagada amb capital local i que ha fugit cap a àrees més metropolitanes.
Travessem temps difícils i totes les iniciatives per tirar endavant i mantenir i fer créixer un estat de benestar han de ser ben rebudes, aquí i arreu. Tenint en compte la minsa demografia que ens caracteritza, el fet de fer participar la humanitat altpirinenca no resident habitual en el plantejament de les nostres reivindicacions locals i territorials hauria de ser positiu, per força. Clar que també s’ha de fer participar, i molt, els residents habituals.
redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
