És una sensació a la qual un només hi arriba quan tots els teus estan bé, quan la salut està present, quan et sents a gust amb la família, amb la gent de la feina i amb el teu entorn. Potser són les vacances o potser és l’edat, però la veritat és que un agraeix quan pots sentir-te dins una vida tranquil·la.
Pels alts i baixos que transcorren la nostra vida, sabem que les èpoques de tranquil·litat són ben preuades, com bombolles d’oxigen per pair la nostra memòria i per encarar els plans de futur.
Quan un respira certa tranquil·litat sabem que es tracta d’una tranquil·litat ben fràgil. Sabem de les dificultats i per això la gent no les té mai totes. Tal com es veu reflectit en l’eurobaròmetre, publicat ahir, sobre la percepció dels europeus de la situació de l’economia, el 47% dels ciutadans considera que el pitjor de la crisi està per arribar.
La fam en cinc regions de Somàlia, les revoltes en els països àrabs, les crisis econòmica financeres dels deutes als Estats Units i d’alguns dels països d’Europa, els 4,8 milions d’aturats a Espanya (un 21% de taxa d’atur i un 46% en els joves menors de 25 anys), les manifestacions dels indignats, i tot el reguitzell de situacions convulses que dia rere dia anem veient i llegint en els mitjans de comunicació fa que agraïm i reconeixem millor aquesta sensació de tranquil·litat.
Tot i que tenim gent al nostre costat que no estan passant pels seus millors moments, al nostre país encara estem dins certa bombolla, en una més que envejable seguretat pública, com si visquéssim dins una bola de vidre, en la que ens sacsegen només a l’hivern per fer-nos caure els típics flocs de neu.
Començar el dia amb una mica d’esport i una dutxa, treballar o estar de vacances amb els teus, encara que sigui sense viatjar, passejar per les pardines, escoltar música a la plaça, sopar, llegir el llibre de torn, fer punt de creu, escoltar bona música, tocar el piano o senzillament acariciar el teu nou animal de companyia són a la fi tot un conjunt de petites coses que et fan sentir dins una vida tranquil·la, que cada vegada agraïm més, potser per la crisi econòmica, potser per les vacances, o senzillament per l’edat.
És sincerament una situació envejable. Llavors no necessites res més, no desitges més novetats, tant sols prémer el botó del pilot automàtic, i portar una velocitat de creuer fins que arribi el que ens hagi de deparar el nostre destí, desitjant a la fi que no se’ns trenqui la nostra cúpula de vidre.
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
