L’any 2021 es van recollir unes 35.000 tones de residus a Andorra, sumant les restes particulars i les dels comerços. D’aquestes, el 72% no es va poder reciclar. A més, només a les carreteres, el COEX recull unes 11 tones de brossa cada any. Però en termes comparatius, es calcula que globalment, es produeixen fins a 10.000 milions de tones de residus anualment, i ni la meitat d’aquests són recollits o tractats. Per tant, els abocadors, que ja no poden assumir la demanda dels consumidors, es van quedant a poc a poc sense espai per amagar més bosses sota el llit, i la solució que adoptem, de moment, és demanar l’ajuda dels nostres veïns o de la incineració, una tècnica que genera gasos contaminants.
El que em dona una mica d’esperança és l’entrada en vigor de la Llei de l’economia circular, però no entenc per què ens costa tant donar una mica de la nostra part, ni que sigui per complir amb el bàsic, que és no tirar-ho tot a terra. Almenys podríem deixar el medi natural i els altres éssers vius al marge de la nostra indecència. Tanmateix, molts de nosaltres només funcionem a base d’obligacions i prohibicions, i potser és que ens agrada l’afecte d’un Estat paternalista que decideixi moralment per nosaltres. Al final, ja està bé que prohibeixin els plàstics d’un sol ús i que hi hagi la voluntat de tornar-nos una mica més sostenibles, però si substituïm els gots de plàstic pels de cartó, l’any vinent ens trobarem amb un problema diferent, no obstant això, també present. És a dir, la brossa que trobarem a terra ja no serà de plàstic; tot i això hi serà, perquè sense responsabilitat individual no deixarem de contribuir a la contaminació.
El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, deia que «és normal que passi això després d’un dia de festa». Però crec que el problema el tenim aquí, i el tenim tots. Normalitzem una situació que, en realitat, no hauria de ser gens «normal». De fet, la imatge que esteu veient són el resultat d’unes festes majors que ja no importa si són a Sant Julià, a Escaldes o a Encamp. Perquè quan no parlem de la brossa a la festa major són pintades o danys al patrimoni natural. I el millor de tot és que destruïm allò que paguem. O no ho sé, potser els que decideixen fer aquestes coses, en realitat, no paguen res.
El Principat és un dels pocs països on gairebé el 90% de la seva superfície és territori natural, i és cert que des del Govern no només s’apliquen mesures com la recollida porta a porta, sinó que també s’inverteix amb conscienciació a la població per evitar que aquest espai no es malmeti. Per tant, l’únic que puc pensar és que no aprenem ni nosaltres, els residents, ni els turistes que ens visiten i deixen la seva petjada. Amb el que portem d’estiu, ja hem viscut un parell d’onades de calor que sembla que han vingut per quedar-se, i cada any ho patirem més. Tenim dues alternatives: o comencem a prendre part activa en la conservació del país on vivim, o ja sabem tots l’opció que ens queda.
