Periodista
La crisi ens està matant. La crisi i la duresa d’un sistema de valors en què sembla que hem perdut la noció del veritable valor de les coses. Aquí, mentre als que portaven a la fallida a les caixes d’estalvi, els desaprensius que durant anys s’han estat aprofitant dels seus llocs en els consells d’administració (nomenaments a dit i per quota de partits polítics i sindicats) els hem deixat anar sense conseqüències, fent ponts de plata en forma de jubilacions multimilionàries, als pobres desgraciats que no podien fer front als venciments d’una hipoteca els enviàvem als guàrdies perquè protegissin als funcionaris del jutjat que venien a executar un desnonament. Alguns no ho han pogut resistir.
Ha estat el cas de Miguel, un treballador de 54 anys que vivia al barri granadí de La Chana. El 2007 havia signat una hipoteca de 240.000 euros els terminis del la qual no podia pagar. Miguel, que va haver de viure els seus últims dies enfonsat en la depressió que provoca l’amargor i la solitud, no li va dir a ningú –ni tan sols als seus familiars– com de malament ho estava passant ni el que pensava fer. El cas és que per vergonya dels que executen les ordres de desnonament en nom d’entitats bancàries a les quals s’està rescatant dels seus pufos amb els diners de tots, quan la comissió judicial va arribar a les portes de la casa de Miguel, el desgraciat al que anaven a tirar al carrer, en el que per mi va ser un últim gest de dignitat, un crit d’alerta i repudi cap a aquesta societat nostra tan dura, tan deshumanitzada, se’ls havia anticipat penjant-se a la rebotiga del seu petit comerç. Ha estat una mort insuportable.
Però que ningú esperi que es disculpin els que reclamaven el deute a Miguel, ni els magistrats del CGPJ que aquesta mateixa setmana van rebutjar un informe que instava el Govern a canviar una llei de 1909 que regula els desnonaments, ni els polítics –socialistes i populars–que en 35 anys de democràcia no han estat capaços d’implantar la dació com a forma de saldar els deutes hipotecaris que pateixen als més febles. La tràgica mort de Miguel, el modest treballador de Granada, ens hauria de fer reflexionar a tots. Al principi, a Tunísia, tampoc li van donar importància al suïcidi d’un humil venedor de carrer de pa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
