Periodista
El Tresor ha aconseguit col·locar deute públic a millor preu i, a més, la demanda ha estat altíssima. Aquesta és sens dubte una bona notícia, encara que no convé oblidar que els tipus d’interès són alts i la prima de risc, excessiva. Els comptes públics estan molt mediatizats per aquesta partida de despesa i ens queden encara moltes emissions per fer volar campanes. Un dia no fa primavera, però el que ha passat és positiu. Sembla que les declaracions del president del Bundesbank, bastant inoportunes, no han penalitzat en excés aquesta col·locació. No obstant això, els pals a la roda d’un possible finançament d’Espanya per la via del BCE no cessen. Tampoc les alertes que se’ns segueixen llançant sobre la possibilitat d’un rescat a Espanya.
La veritat és que ens ho posen molt complicat i els mercats no acaben de demostrar confiança i ens fa molta falta. Veurem si finalment arriben els primers milions per a la reordenació del sistema financer i serveix d’esperó perquè augmenti la liquiditat tan necessària per a milers i milers de projectes que puguin finalment crear llocs de treball. Queda camí. Els comptes de les Comunitats Autònomes no són de moment els que tots esperem. Cal seguir amb les reformes i sobretot amb la de l’Administració. Treure el greix és ja no una necessitat, sinó una exigència desesperada. Cal retallar en ocupació pública a l’estil del que acaba d’anunciar Castella-la Manxa. Persones que treballen en funcions duplicades. També cal anar ja al tancament d’empreses públiques que són ineficients.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
