Un final de trajecte que ens portarà a votar un model d’Estat

Els recents esdeveniments avisen que el poble Andorrà haurà de fer front a una sèrie de riscs/perills en relació amb l’Acord d’associació. Són dos perills que certifiquen el final de trajecte. Un final de trajecte que ens portarà a obrir eleccions, les quals hauran d’estar centrades en definir un projecte de país viable i un model d’Estat robust.

1-      Riscs/perills normatius: El reglament del referèndum a l’Acord d’associació

–          Els experts que han redactat el Reglament del referèndum han reconegut que no hi ha cap marc legal a Andorra que empari un referèndum vinculant. En conseqüència, l’exposició de motius del Reglament de referèndum deixa clar que la naturalesa jurídica del referèndum per a l’AA és la d’un referèndum consultiu.

–          La frase central del Reglament la trobem a l’exposició de motius: “El resultat del referèndum consultiu serà considerat pel Govern com a vinculant en la pràctica”.

–          Per tant:

(1)   El referèndum serà un referèndum consultiu.

(2)   Sols el resultat -i no pas tot el referèndum- serà “considerat” pel Govern com a vinculant. Fet que implica que per al Govern el resultat de referèndum sols serà una consideració -i no serà una obligació-. Tanmateix, el Consell General tampoc quedarà obligat a res.

(3)   La vinculació serà sols “en la pràctica”. El Reglament no reconeix cap existència d’uns drets per als ciutadans ni d’unes obligacions reals per al Govern ni tampoc per al Consell General.

(4)   Aquesta frase està únicament a l’exposició de motius i no està en cap dels articles del reglament del referèndum i, per tant, no té cap força normativa.

(5)   El reglament no inclou cap de les directrius bàsiques de la Comissió de Venècia sobre referèndums vinculants, en especial:

a.      no estableix cap període de temps mínim a respectar abans de tornar a plantejar un nou referèndum sobre el mateix tema;

b.      no limita l’activitat legislativa del Consell General sobre un tema votat i rebutjat;

c.       no limita la despesa del Govern en la campanya del SÍ;

d.      no incorpora els altres drets i obligacions bàsics, definits a les directrius de la Comissió de Venècia sobre referèndums vinculants;

e.      … deixant a part que un reglament no podria crear aquest tipus de drets ni d’obligacions que sols poden ser creats per una llei qualificada votada al Consell General.

2-      Riscs/perills en el procés: La inviabilitat d’aplicació provisional

–          Un cop el Consell de la UE determini si l’AA és un acord mixt o si és exclusiu, les tres parts signaran el text i s’iniciarà el procés de ratificació de l’AA. San Marino ha dit repetidament que ratificarà immediatament l’AA i dipositarà la seva ratificació a la UE immediatament. De forma que al cap d’un mes, l’AA entraria en aplicació provisional per a la UE, San Marino i Andorra, excepte si Andorra s’oposa formalment a aquesta aplicació provisional.

–          El Govern ha confirmat per escrit -en resposta a preguntes parlamentàries- que Govern s’oposarà oficialment a l’aplicació esmentada provisional. En primer lloc, perquè la llei qualificada de tractats internacionals andorrana prohibeix les aplicacions provisionals. En segon lloc, perquè la combinació dels articles 112.7 i Protocol Marc 2 ens podrien posar en un complicat llimb normatiu si algun dels parlaments els estats membres s’oposés a l’AA. Un complicadíssim debat legal en el qual no entrarem en aquests moments.

Per tant, si finalment l’AA es considera mixt (que ha de ser ratificat per tots els parlaments dels estats membres), el Govern ha confirmat que no permetrà l’aplicació provisional, entre altres motius perquè l’actual legislació andorrana sobre tractats no permet l’aplicació provisional. Si el Govern no canvia la seva posició, voldrà dir que si el Consell de la UE considera que l’AA és mixt, aleshores Andorra haurà d’esperar 10 o 15 anys fins a obtenir el SÍ de tots els parlaments dels Estats membre de la UE i, aleshores, convocar el referèndum a Andorra. Mentrestant Andorra no podrà estructurar-se d’acord amb una aplicació provisional i el model de país entraria en uns llimbs que poden durar 10-15 d’espera.

Atès que tots els experts assenyalen que la veritable natura legal del AA és la d’un acord mixt i ateses les tensions actuals dins la UE i les clares declaracions d’estats membres que defensen el caràcter mixt de l’AA i tenint en compte que si un sol estat membre considera que és mixt, s’ha de considerar mixt, tenim moltes probabilitats que el model d’Estat d’Andorra entre uns llimbs d’espera de 10-15 anys.

Si finalment l’AA es considera exclusiu, igualment entrarem en un període d’espera de més d’un any, amb el resultat que perdríem un any i s’ajuntarien les eleccions generals amb el referèndum. Un luxe de llimbs polítics que Andorra no es pot permetre.

Si el Consell de la UE considera que l’AA és mixt, hauríem d’anar ràpidament a unes eleccions on les candidatures presentessin la seva proposta de projecte de país i de model d’Estat. En aquest escenari o en l’escenari d’eleccions generals i referèndum el 2027 no s’hi valdran els programes electorals curt-placistes ni programes centrats en tàctiques sectorials o mercadeig de vots. En qualsevol escenari, assolirem un final de trajecte i serà l’hora de parlar de projectes de país i de models d’Estat.