El més delirant de l’assumpte dels espies a Catalunya és que també els pagàvem nosaltres. Com els pelotazos d’Urdangarín, com els petits estalvis de Bárcenas a Suïssa, com els aeroports sense avions, com les maquetes de Calatrava, com els falsos Eres, com les dietes per residir fora de Madrid als diputats que viuen a Madrid, com els sous dels consellers de les caixes trencades i les astronòmiques indemnitzacions dels seus directius, com tot. Si els partits (excepte, pel que sembla, ERC i ICV) s’espiaven a Catalunya uns als altres, ho feien, no cal donar-li més voltes, amb els nostres diners, que és, com se sap, el que manegen gràcies a la munificència i la longanimitat l’Estat del qual s’han apoderat en perjudici dels ciutadans, i de les seves butxaques.
Aquí tenim a una Alícia Sánchez-Camacho que, per indicació de Moragas, del cèlebre Moragas, se cita en un restaurant amb la examant de Jordi Pujol fill, que li revela el tràfec de bitllets de 500 euros a Andorra en què, segons ella , aquest es trobava embardissat, però el restaurant es trobava fins a dalt de micròfons ocults i, de l’altra, la examant es pren uns mesos per explicar-li a les autoritats el mateix que li havia explicat a Sánchez Camacho. A partir d’aquí, es desencadena la bogeria de saber qui ha espiat més, ja que dit restaurant és, d’una banda, niu de polítics, i d’una altra, el centre d’operacions o quarter general de Método 3, una agència de detectius que, en efecte, sembla jugar, com a mínim, a tres bandes i podria ser que amb diversos bandits. Mai podíem haver imaginat que tinguessin tant interès per a algú les coses que diuen els polítics, encara que sí, sens dubte, les que es callen.
Com tot el relacionat amb l’espionatge, la cosa pinta bruta, embolicada i confusa, però l’extrema diligència del ministre de l’Interior, Jorge Fernández, a esbrinar la naturalesa i l’envergadura del que s’ha espiat a Catalunya en els darrers anys per uns i per altres , no sembla que hagi de redundar en l’aclariment públic dels fets, sinó més aviat al contrari.
Ens quedarem sense assabentar-nos de les corrupteles i els suborns desvetllats davant els micròfons ocults, i això que tota la despesa, fins als propis micròfons, ha sortit del nostre peculi.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
