Potser degut a la meva vinculació, durant molts anys, a la indústria de la neu, considero que, durant el hivern, el nostre país esdevé un aparador immillorable de cara al món. Les nostres estacions d’esquí, pràcticament, cada cap de setmana, ens preparen un esdeveniment. Aquest darrer hem tingut una mostra amb la celebració, entre d’altres, d’una copa d’Europa a Grandvalira-Soldeu, amb la presència de delegacions de més de 12 països.
He tingut la sort de poder-hi assistir i he de reconèixer que tota la preparació i tot l’esforç invertit han valgut la pena, ha estat tot un èxit. Cada cop posem el llistó més alt i cada cop es supera amb escreix, sigui quin sigui el sector del nostre país on s’hi celebren. Però, sabem transportar-ho més enllà de les nostres fronteres? Se’n fa el ressò que es mereix el nostre país? En sabem treure el màxim partit? És, finalment, l’aparador de cara al món que tant desitgem? Som capaços de comunicar qui som i el què oferim?
Penso que molts cops tot queda a casa. I per més que creiem que la comunicació està llençada, em temo que no arribi massa lluny, ni abans, ni durant, ni després de la celebració en qüestió. Pot ser que anem una mica coixos en aquest aspecte? Hem de ser molt previsors i tenir cura del més petit detall per a que Andorra sigui el marc incomparable en un gran aparador de cara al món.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
