- Foto: EL PERIÒDIC
Dilluns vinent celebren de nou la Nit de Sant Joan i aquesta vegada vull parlar de les begudes i els aliments típics d’aquesta enigmàtica nit. Aquí, com mana el costum, els que s’animin a sortir aquesta màgica nit es podran menjar les típiques coques acompanyades de moscatell a la llum i a la calor d’una foguera. De coques, tenim una gran varietat per escollir per aquesta nit: coca de llardons, de sucre, de crema i pinyons, etc. Els que no vulguin unir-se a la festa al carrer, de segur se la menjaran tranquil·lament a casa seva. En lloc de moscatell, també podem beure l’anomenat cremat, beguda feta a base de rom, sucre, pela de llimona, canyella en branca i clau d’olor. Col·loquem tot dins de un vas de fang, li calem foc per evaporar l’alcohol i ens ho bevem calent. Però, ¿què podem menjar o beure en altres llocs la nit de Sant Joan?
Com tothom sap a Galícia s’acostuma a beure la tradicional queimada, poció màgica barreja d’aiguardent amb fruites i un bon grapat de sucre, preparada dins d’una marmita, sempre acompanyada dels seus inseparables conjurs, recitats durant la seva preparació i especialment adequats per a aquesta nit, la nit més curta de l’any. Amb aquesta beguda es pretén espantar a les meigas i a tots els mals esperits que intentin fer-nos mal. El menjar típic gallec per Sant Joan són els cachelos, patates rostides dins de les brases amb la seva pell, que es retira després, i les sardines a la brasa, perquè com s’acostuma a dir a Galícia, «por San Xoán a sardiña pinga o pan». Com a postres típics tenen les filloas, les orellas de frade, i les xules. A Menorca la beguda tradicional que es beu durant la festa és la pomada, que és una barreja de Gin de Menorca amb llimonada. A Alacant, la meva terra, la festa es viu al carrer, allà la gent pot menjar, beure i ballar a las Barraques i Racós, que es troben disseminats per tots els barris de la ciutat, i tastar la tradicional coca de Sant Joan o coca amb tonyina i les bacores.
A les platges de Màlaga, són molt comuns els espetos de sardines, que es fan també a la calor de les brases de les fogueres i estan boníssimes i s’acostumen a amanir amb unes rodanxes de llimona. A la ciutat de Granada i alguns pobles de la província, es menja la cassola de sant Joan que és un pa de pessic de carbassa amb ametlles, avellanes i espècies. I suposo que per sopar aquesta nit pot anar bé qualsevol carn que es pugui rostir a les brases de les màgiques fogueres que cremaran durant tota la nit en molts llocs del món, intentant fer que els dies siguin més llargs gràcies a la màgica llum del foc que ho purifica tot.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
