Tot té el seu calendari i els estrategues de l’agenda alemanya per a Espanya veuen ja amb «satisfacció» els resultats de la política encomanada al president Mariano Rajoy. Falten coses per fer, altres no han sortit tan rodones com s’esperava però en general han «avançat». Si ara culminen l’ajust de les pensions, la devaluació interna no només serà un episodi passatger, sinó que quedarà ben arrelada .
L’aplicació de la doble fórmula d’ajust de les pensions que proposa el Ministeri d’Ocupació suposarà una devaluació de les pensions d’entre el 15% i el 28 % en 15 anys, segons el sindicat CCOO, el primer que li ha posat xifres al pla de reforma.
La ministra Fátima Báñez tracta de combinar l’ajust amb un discurs de draps calents però sap que a l’estirar la manta se li veuran els peus. ¿ Més , menys ? Això ja es veurà.
Potser CCOO exagera en la seva tàctica d’oposició a la reforma, però ja res tornarà a ser igual. Les pensions seran devaluades i perdran poder adquisitiu amb el pretext d’assegurar la seva existència. En la decisió no només influeixen factors demogràfics, lligats a una major esperança de vida dels jubilats espanyols, sinó també pressupostaris. La Seguretat Social es finança principalment amb les quotes dels que tenen feina, pel que mentre Espanya no recuperi l’ocupació la tempesta sobre els pensionistes pot causar veritables estralls.
¿Conclusió? Espanya està lligada de mans per impostos més alts i salaris més baixos amb elevada desocupació. I així serà encara durant un temps, potser diversos anys, ja que el país dóna de si el que dóna de si, que és més aviat poc, i Europa no sembla predisposada a ser generosa. De fet, la crisi que sacseja països europeus com Espanya és un assumpte secundari en la campanya electoral d’Alemanya, cosa que no fa concebre moltes esperances de canvi en la política europea que defineix el Govern de Berlín. Toca, doncs, ajustar les pensions, toca més del mateix.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
