El Cairó és un indret menor, però atrapat ja en plena zona urbana a la dreta de la Valira. Se situa davant l’empresa Cairó d’electricitat que pren el nom de l’indret, si bé des de l’altra riba del riu. Es troben a la mateixa altura davant per davant.
Per resoldre aquest topònim tan difícil ens haurem de valdre del mateix topònim que es repeteix en un indret totalment rònec i desconegut. Es tracta d’una masia enrunada, que ja era mísera quan la van construir i que avui és un munt de rocs enmig de bardisses impenetrables. Es compleix allò que va escriure el Dr. Coromines en el seu llibre Toponímia d’Andorra: “Sovint és el nom d’un indret obscur i sense importància avui el que conté la clau de tota la qüestió”. La masia enrunada del Cairó es troba en el poble de Valldeperes, prop de Cardona. És un miracle que s’hi hagi conservat un roc vagament quadrangular amb uns traços dibuixats que semblen lletres i ratlles tortes. No és cap inscripció, no sabem com podien fer aquests signes i potser són casuals. El pas dels segles no els ha pogut esborrar. Semblen fets amb reguerons de pólvora. D’aquell roc en van dir Cairó, com si fos una pissarra per l’escola o una cartellera per anunciar novetats al poble. No ho era, però ho suggeria. Era una metàfora aplicada a aquell roc singular, un nom quotidià que li van posar fa segles o milers d’anys, però que encara era i és molt més antic del que ens puguem imaginar. En aquell idioma Cairó designava segurament la pissarra escolar, una de les eines més útils i universals.
Doncs, bé, el mateix s’esdevé amb el Cairó andorrà. A la cara de la muntanya que s’alça a la dreta de la Valira, en aquest indret del Cairó, hi ha una pedra molt alta i estreta que descolla molt. És el veritable Cairó que dona nom a l’indret perquè també sembla una gran pissarra o cartellera, degut a que s’hi poden veure moltes línies rectes que es creuen i algunes altres que formen angles i triangles, uns signes casuals que no són cap inscripció, a no ser que algun dia es demostri que ho són i llavors es podrien catalogar d’enormement misteriosos. Per una part, aquests traços no es poden haver format de forma artificial, ja que fora difícil d’arribar-hi amb les mans i perquè són signes irrellevants. Per altra part, tampoc sabríem dir com es van formar de forma natural i tan rectes en una superfície llisa com és la cara del Cairó, que per això en van dir la pissarra, també com a metàfora. En aquest cas no estan fets amb pólvora, són solcs tallats sobre la pedra.
Si a algú el Cairó andorrà li evoca la gran capital egípcia del Caire, en castellà Cairo, no va errat. El mapa que ens mostra el delta del Nil sembla una pissarra plena de ratlles que són els incomptables fils d’aigua del Nil en desguassar al Mediterrani.
