Anyós és un poblet de la parròquia de la Massana. El seu encís meravellós no li ve pas dels seus hotels ultramoderns, sinó d’allò més antic, com és la capella romànica de Sant Cristòfol del s. XII, emplaçada en un lloc únic que li permet senyorejar sobre el seu entorn immediat. El nom d’Anyós ve de l’arrel “any”, encara que no tingui a veure amb els molts anys que ja té: anyós, ja que al seu temps era molt jove. Tots els noms o topònims que contenen la lletra -ny, es refereixen en general a quelcom que “s’obre i es tanca”. Per exemple, quan diem nyam-nyam obrim i tanquem la boca.
L’any astronòmic és una cosa que s’obre i es tanca i a més és rodó, com és el moviment de la Terra al voltant del Sol, any! Si fos an- a seques voldria dir quelcom rodó, com en anell. Un derivat clar de “any” és el catalaníssim anyell, que volia dir el xai que tenia només “un any” d’edat, que era l’edat prescrita per la llei per a ser ofert en sacrifici i esborrar els pecats de la gent. D’això ja fa molts “anys i panys”, vet aquí una altra cosa que clarament obre i tanca, el pany. Visca el català!
El “puny” també s’obre i es tanca i val a dir que antigament el nom d’Espanya seria “Espunya”, com dic en el meu llibre “Athanàgia. Història i localització de la Numància catalana” (2007), perquè Espanya té evidentment forma de puny amb Portugal inclòs, tota la Península, on Gibraltar ve marcat pel dit mitjà, mentre que el dit gros amb l’índex indica l’estuari del Tajo, i França el canell de la mà. És el Puny, Espunya, un topònim, per altra part, que trobem en la toponímia menor de Catalunya, com en l’Espunyola, que ha romàs fidel als orígens i no s’ha volgut convertir en l’Espanyola.
Dit això, Anyós és una capella envoltada per un camí que sembla una circumferència o, més ben dit, una el·lipsi, talment l’el·líptica que descriu la Terra al voltant del Sol. Per això, podem dir que Anyós és un nom astronòmic perquè és un indret que gira al voltant de la capella com la Terra ho fa al voltant del Sol. I això, tanmateix, els avantpassats andorrans ja ho sabien abans que segles després ho digués Galileu.
