Aquest dijous 1 de desembre, comença l’Advent. Temps en què els cristians es preparen per a la vinguda de Jesucrist. Doncs, ens apropem al Nadal, i existeixen diversos costums que ens ajuden a recordar-ho i a anar impregnant-nos de l’esperit nadalenc. Així, dijous a les sis de la tarda a la plaça del Consell d’Encamp, després de l’encesa de llums de Nadal, té lloc la inauguració del seu Calendari d’Advent que acabarà el dia 24 anunciant-nos l’arribada del Nadal i el naixement del nen Jesús. Així, tots aquest dies hi haurà dolços per als nens que assisteixen a l’obertura de la finestreta corresponent.
L’origen del calendari d’advent es remunta al segle XIX a l’Alemanya protestant. En aquest país existia el costum d’assenyalar cada dia en una paret mitjançant una ratlla realitzada amb un guix fins a l’arribada del dia de Nadal. També posaven una corona de vesc amb quatre espelmes i cada diumenge de la setmana encenien una. A altres famílies eren els nens els que s’encarregaven d’encendre una espelma cada dia dels 24 que dura l’Advent. Va ser a Munic on es va fabricar el primer calendari d’Advent el qual consistia al principi en uns fulls on es pegaven diàriament estampes tipus cromos. Als anys vint s’imprimeix el primer calendari amb rajoles de xocolata per endolcir, especialment als nens, l’espera de l’arribada del Nadal.
Una altra tradició és la corona d’Advent la forma circular de la qual simbolitza l’eternitat de l’amor de Déu envers els homes. El color verd de les branques que la conformen; l’esperança i la vida. Esperança en la seva gràcia, en el perdó dels pecats i en assolir la glòria eterna al final de la nostra vida. El seu origen es troba també en una tradició pagana europea que consistia a encendre espelmes durant l’hivern per representar el foc del déu Sol que escalfava la Terra durant l’estiu amb l’afany que tornés amb la seva llum i calor durant l’hivern.
Així, les quatre espelmes que es van encenent una rere l’altra durant els quatre diumenges que conformen l’Advent, ens van allunyant de les tenebres i apropant-nos cada vegada més a Déu. A més, les pomes vermelles representen el jardí de l’Edèn d’on van ser expulsats Adam i Eva, no sense la promesa de la futura arribada del «Salvador».
Tradicionalment les espelmes de la Corona d’Advent han de ser tres morades i una rosada que s’encendran el tercer diumenge d’Advent. El color morat és la representació de l’esperit de vigília, de penitència i de sacrifici que s’ha de tenir per preparar-se adequadament per a l’arribada de Crist. Mentre que la rosada representa el goig que sentim davant l’imminent naixement del Senyor.
En altres llocs, totes les espelmes de la corona són vermelles i quan arriba la Nit de Nadal, col·loquen al centre una espelma blanca o ciri simbolitzant a Crist com a centre de tot el que existeix. Però, el més important de tot és que arriba el Nadal i amb ell un nou canvi d’any i hem de rebre’ls amb molta emoció i fraternitat.
