Molt s’ha escrit aquests dies de la Taxa Google, el nom amb què s’ha batejat un nou i virulent atac d’un altre govern contra Internet. Amb la pastanaga gegant del pastís publicitari institucional davant dels nassos, els mitjans que formen l’AEDE (Associació d’Editors de Diaris Espanyols) han avalat l’Administració Rajoy en un nou intent d’emmordassar l’opinió publicada, amb un avantprojecte de la llei de propietat intel·lectual que obligaria a Google News, Yahoo News i als agregadors a pagar per enllaçar cap a aquests diaris, considerant que hi ha explotació publicitària del recurs.
Això, una gran mentida per Google News no finançar-se amb publicitat i en ser la permanència als agregadors voluntària (Ricardo Galli, creador de Menéame, denúncia que «El País es queixa del parasitisme de Menéame però posa botons per compartir al nostre agregador») és en el fons un intent per controlar el flux informatiu per part del Govern espanyol i un increïble error estratègic per part dels mitjans gràfics.
¿Per què un error? Perquè aquests mitjans, encegats per una situació econòmica complicada, consideren que Google es lucra amb ells, quan no només no és així (Google indexa un titular i una petita fracció d’informació: l’snippet) sinó que li genera milers de visites al propi mitjà, visites amb un valor econòmic que ara haurien d’arribar-hi directament.
¿I què ha guanyat el Govern fins ara ? Decapitar tres directors molestos: Josep Antich de La Vanguardia, Pedro J. Ramirez d’El Mundo i Javier Moreno d’El País. De les cinc grans capçaleres espanyoles només queden ABC i La Razón, defensores confesses de les tesis del PP.
Aquesta tempesta perfecta que combina malícia institucional i ignorància dels mitjans, generarà només pèrdues i efectes col·laterals inquietants, ja que el principi de la Taxa Google s’aplicaria fins i tot als blogs, el vell enemic independent i atomitzat de tot govern d’esquerres i dretes.
Si pensàves que la Llei Hadopi a França, els embats de la SGAE a Espanya i els permanents intents de controlar la xarxa a tot Occident eren el principi d’una guerra contra la teva llibertat, encertàves: el disfressaran de defensa davant els pirates o de resposta antimonopoli, però el que en realitat els importa és el teu lliure albir i el teu dret a informar-te a la xarxa i avui, amb tres grans mitjans una mica més zombies que ahir, l’Estat lliberticida ha guanyat uns metres més de terreny.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
