Un desbordament pot produir per una riuada sobrevinguda o per una simple gota sobre una bassa a vessar. I de tots els desbordaments, el del cansament és el més difícil de contenir. El sociòleg José Ignacio Wert, provisionalment ministre, sap que és més fàcil superar una crisi econòmica que una crisi de confiança .
La marxa enrere en la retallada de les beques Erasmus, que canviava les condicions per rebre-les amb el curs ja començat, una mesura presa amb nocturnitat i sense explicacions, ha estat la gota que ha caigut sobre un embassament ja saturat .
Des que va entrar Wert al ministeri no ha viscut mes sense polèmica. Ha suportat tres vagues generals, la plantada dels rectors en una trobada oficial, el rebuig unànime a la seva llei educativa al Congrés dels Diputats, la contestació general a les seves retallades de la comunitat educativa. Wert ha provocat als nacionalistes dient que la seva intenció era «espanyolitzar als nens catalans», als col·lectius laics en agenollar-se a les exigències de la Conferència Episcopal en matèria educativa, als estudiants becats afirmant que qui no arriba al 6,5 a la universitat potser «hauria d’estar estudiant una altra cosa». Ja li agradaria al ministre arribar al cinc a la consideració ciutadana: és, enquesta rere enquesta, el pitjor valorat del govern .
Però l’última gota va arribar dimecres. Va clarejar disposat a mantenir la seva mida, ja va dir al seu dia que, com el toro, «es creix davant l’adversitat». En una entrevista radiofònica matinal ni va insinuar rectificar, hores més tard va haver de fer-ho. En aquest temps li havia donat un toc la Comissió Europe , s’havien desmarcat algunes comunitats governades pel PP, va rebre crítiques de les Joventuts Socialistes i fins i tot de Noves Generacions del PP, i els erasmus havien recollit 200.000 firmes contra la mesura.
Però el pitjor per a ell va ser el sorollós silenci dels seus companys de gabinet i de la direcció del PP que el van deixar en una solitud insuportable. Potser hauria de prendre la seva pròpia medicina i fer el que va recomanar als estudiants incapaços d’arribar al 6,5: prendre un altre camí. La metàfora taurina em sembla més cruel.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
