Subvencions

Darrerament s’ha parlat  de les subvencions que Govern ha atorgat en favor de l’activitat ramadera. La identitat dels beneficiaris de dites ajudes ha estat el focus d’atenció en tractar-se, pel que sembla, de persones benestants, per dir-ho d’alguna manera. Es interessant l’exercici de transparència que representa la lectura del BOPA, però el risc de caure en la crítica estèril és gran. En un món globalitzat on totes les administracions dopen sectors sencers de les respectives economies és impensable que a casa nostra l’agricultura i la ramaderia puguin subsistir sense un ajut públic. Aquest incentiu ha de ser en forma de subvenció a l’activitat agricola i ramadera, però també promocionant els productes autòctons i desenvolupant activitats complementàries com pot ser el turisme rural. En l’absència d’aquests incentius el futur del sector és fosc, i sense cap dubte les primeres víctimes seran els pagesos i ramaders més humils. El ja malmès entorn natural de les nostres valls no es pot permetre aquesta pèrdua. Certament, sobta que persones amb una suposada bona posició econòmica rebin ajuts públics, però la subvenció va dirigida a la promoció d’una activitat que es considera d’interès general i que en les condicions de mercat resulta inviable. La funció redistributiva i de compensació de les desigualtats que esperem de l’estat la trobarem en un sistema fiscal progressiu, on qui més té,  més contribueix. No ens ha de saber greu que un ramader rebi una subvenció per una activitat de la que el conjunt de la societat en treu un benefici. No ens ha de molestar que un professional rebi un salari extraordinari si aquest no és fruit d’una mala gestió de recursos públics., que un directiu tingui remuneracions generoses a canvi d’una gestió eficient. El que representa una injusticia inadmissible és que a hores d’ara encara no tinguem un sistema impositiu just i que persones amb sous al límit de la pobresa paguin el mateix que d’altres amb rendes varies vegades superiors.