Pel que es veu, l’església italiana s’ha mostrat contrària a les festes de Halloween, que desvirtuen els continguts de la celebració de tots els sants i dels difunts. Vist el panorama, és cert que el canvi de paisatge i d’estètica han canviat d’una manera rapidíssima, accentuada pel canvi climàtic –fa força anys que es mengen les castanyes sense fred– i per nous costums socials.
El principal és celebrar alguna cosa, i fer-ho de la manera més alegre possible. Així, l’ideal dels Estats Units, amb les seves carabasses, les caramelles, esquelets i morts vivents ha adquirit una gran popularitat perquè s’associa a una sèrie de rituals per espantar els esperits, per dominar la por del més enllà i conduir uns rituals en què es barregen tradicions de tota mena. No s’imposen, en canvi, rituals molt més complexos i d’una execució molt pautada, com els mexicans.
És molt més fàcil incorporar a la festa formes de celebració molt més obertes a tota mena d’interpretacions, o que potser també s’han desvirtuat amb la seva expansió mundial. I el panorama vist és que es tracta d’una nova festa de disfresses. Cadàvers en diferents estats de descomposició, esquelets articulats,màscara de calaveres més o menys terrorífiques, falsos ratpenats amb orelles de gateta, individus pàl·lids i fent unes ulleres mortals, monges, capellans, jutges de pau, taüts transportats.
Sí, tots els estadis del ritual de traspàs previstos amb els personatges i eines d’una auca gegantina. ¿Que no té res a veure amb els valors tradicionals? És molt probable, però ben mirat no deixen de ser cants a la vida dels joves, que busquen el seu altre jo des de la caricatura. Segurament, no exorcitzen ni la por ni el temor, ni tampoc hi ha cap cant a la tradició, ni a la literatura. Un motiu més per passar-s’ho bé adoptant imatges diferents, descobrint-se en una altra dimensió. Nous temps, nous costums.
Historiadora
Per a més informació consulti l’edició en paper.
