Avui, 2 d’abril, celebrem el Dia mundial de conscienciació de l’autisme. Els dies mundials tenen com objectiu oficialitzar les reivindicacions d’un dret o d’un col·lectiu. Conviden a crear consciència i a impulsar accions que sensibilitzin a la societat sobre un problema no resolt. Des de la seva creació, l’any 2006, l’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra (AUTEA) ha celebrat aquesta jornada seguint aquesta premissa reivindicativa i de conscienciació.
Però aquest any no serà així. I no ho serà perquè la situació que estem vivint ens sobrepassa i està plena d’incerteses per a tothom. Pocs podien imaginar que avui estaríem, la gran majoria de la població, confinats a casa i pendents d’un virus que ens ha revolucionat la vida, les prioritats i també els valors. Segurament, tampoc havíem pensat en el valor d’algunes professions i d’uns professionals que salven vides. Aquesta crisi està posant en evidència què és essencial per viure. La salut, la família i la solidaritat són valors que estem recuperant, perquè els descuidem sovint i els allunyem de les nostres prioritats.
Els metges i el personal sanitari del nostre país, i arribats també de Cuba, ens estan donant una lliçó del què és estar al servei de les persones, i és que no hi ha una demostració més gran d’amor, vocació i solidaritat que posar per davant de la pròpia vida, la vida dels altres. Això és el que estan fent metges, personal sanitari i tothom que està aportant el seu granet de sorra perquè a l’hospital, residències, supermercats, benzineres, entre altres, i també a les nostres cases, tot estigui a punt i funcionant. A tots ells volem donar un GRÀCIES especial. Temps tindrem de reflexionar sobre el què s’ha de canviar en la nostra forma de viure, de relacionar-nos i d’organitzar-nos després d’aquesta crisi, perquè de tot n’hem d’aprendre.
Per a les persones amb un trastorn de l’espectre de l’autisme també estan sent dies complicats, ja que estar tancats a casa pot provocar en algunes persones un augment de l’estrès i de l’angoixa que derivi en conductes disruptives, d’autolesió o d’agressivitat. Els especialistes recomanen en aquests casos poder fer sortides terapèutiques, unes recomanacions que es van traslladar als ministeris competents que les van recollir, i que van fer que es pogués començar a sortir, això sí, amb un informe mèdic a sobre. En alguns punts del nostre país veí es va començar a recriminar, des de finestres i balcons, a persones que caminaven pel carrer, sense saber per què ho estaven fent. Unes actituds que van impulsar a algunes persones amb TEA a marcar-se de blau per no patir insults i recriminacions. Una mesura estigmatitzant que no afavoreix que es reconeguin els drets de les persones, sigui quina sigui la seva condició, i que vulnera el dret a la igualtat de tracte i no discriminació, o el respecte a la privacitat.
En el nostre país hi ha una voluntat ferma per garantir els drets de totes les persones, i en relació a les persones amb discapacitat els avenços en els darrers anys en àmbits com l’educació o l’ocupació són rellevants, i evidencien aquesta voluntat. Avui a Andorra som més conscients de que els drets són per a tothom, que una societat avança si ho fan tots i cadascun dels seus ciutadans, i que el respecte és un valor fonamental. Per això, i convençuts de que al nostre país la convivència és un valor que cuidem amb una cura especial, des d’ AUTEA hem dit NO a marcar-nos, NO a la pèrdua de drets i NO a la discriminació, i SÍ al respecte, SÍ a la tolerància i SÍ a la diversitat. I sabem que tu, hi estaràs plenament d’acord.
