Periodista
Ens estem quedant sense forces i sense diners. La virtut de l’esperança és cada dia més difícil de mantenir i, el que és pitjor, no ens queda temps. Aquest país nostre cau si la prima de risc contínua assetjant-nos. Els interessos es disparen i caiem si per una vegada no som capaços de remar tots en la mateixa direcció. Les mesures adoptades pel Govern són contestades per bona part de l’opinió publica. Podem continuar afirmant que tot està malament, que aquest govern ha comès molts errors, que sí, que els ha comès, però res d’això alleugereix la nostra critica situació, més quan en el fons, qui més qui menys, té interioritzat que qualsevol altre executiu no hauria pogut fer coses diferents.
La situació d’Espanya és crítica. Al setembre hem de pagar 28000000000 d’euros en interessos, però també la sanitat, l’educació, les institucions. Hem de seguir obrint la persiana i res és gratis. Crec que hem entrat en l’abisme encara que no en siguem conscients. Donades les circumstàncies, és necessari que tots reconsiderin les seves posicions, que l’executiu s’aproximi, en la mesura del possible al principal grup de l’oposició i que el PSOE s’oblidi de si mateix. Són temps de vetllar junts el malalt. Fem el que fan les famílies mal avingudes que quan un dels seus membres ingressa a l’UCI fan torns per fer guàrdia. No ens entossudim perquè l’alternativa és la mort. I compte, molt de compte amb desprestigiar més al govern perquè l’alternativa, ara per ara, no és el PSOE, sinó una intervenció pura i dura, i aleshores ja ens podem preparar per les retallades i el sofriment.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
