Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra
Benvolguts, permeteu-me que m’apropi a tots a través dels mitjans de comunicació per desitjar-vos, ben de cor, unes santes festes de Nadal i any Nou. Visquem amb goig aquests dies de família, dies de trobaments i de records, i proposem-nos un compromís encara més fort d’amor i solidaritat amb els qui ens envolten i amb els qui més ens necessiten.
Entre tots els dons que jo demano, crec que el més necessari, enguany, per a tots, és el de l’esperança. Miro de parlar-ne a tots els recessos on participo. Tenir esperança, ens obre al misteri de la nostra existència, que s’aclareix en el misteri del Fill de Déu fet realment home com nosaltres.
L’ésser humà és l’únic que espera, perquè està llençat vers el futur, vers l’eternitat. I necessita l’esperança per vèncer les pors de tot el que és advers en aquest món. L’Esperança sempre està molt relacionada amb viure la fe confiada i amb estimar de forma concreta i compromesa. Necessitem molta «fe, esperança i caritat» per a afrontar crisis, reptes i dificultats amb coratge, per animar-nos en el camí de la vida, per superar fracassos i desencisos, per construir el país fratern i just que necessitem, per ser més solidaris amb els qui sofreixen, per estimar a semblança de Jesús, que neix humil i pobre a Betlem.
Davant Jesús que neix a Betlem, no podem oblidar ningú. Que la tendresa d’aquests dies de Nadal ens mantingui oberts a l’amor, a la joia i a la solidaritat. Us desitjo santes festes de Nadal, Any Nou i Epifania.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
