- Foto: EL PERIÒDIC
Avui, segons el nostre santoral, se celebra la diada de Sant Josep, encara que aquesta festa ha anat evolucionant fins a convertir-se amb el temps en el dia en què s’hi commemora també el Dia del Pare. Actualment, aquest dia ja no és festiu a molts llocs. Encara que a la meva terra, a València, es manté com un dia no laboral.
I, precisament, d’això us volia parlar aquesta vegada, de les falles de València. L’origen d’aquesta festa és de tradició pagana i s’assembla molt al de les Fogueres de Sant Joan, ja que procedeix de la tradició romana de fer fogueres per donar la benvinguda a la primavera. De totes maneres, a València la tradició ve del fet de fer neteja a finals de l’hivern i cremar totes les andròmines que trobaven a casa i, d’una manera especial, ho feien els fusters perquè Sant Josep és el seu patró. Per això, la nit de Sant Josep s’anomena la nit de la cremà i és quan es cremen les falles.
Amb el temps, el caràcter jocós de la gent de València, va fer que es comencessin a cremar petites figures que representaven a persones del món de la política, de l’economia, etc., o altres personatges o fets de l’any anterior que els valencians creien que eren dignes de la seva crítica i escarni públic. En cremar-los, s’alliberaven d’alguna manera de la influència malsana d’aquests fets o, com a mínim, podien acarnissar-se amb ells i mostrar la seva reprovació. La festa, de mica en mica, va anar cobrant un caràcter cada vegada més satíric i irònic i els ninots de fusta es van anar transformant en veritables monuments amb una elaboració molt acurada i laboriosa. De tots aquests ninots, cada any, un se salva, és a dir, és indultat del foc i passa a formar part del Museu Fallero de València. Aquesta festa va sobreviure a la censura de la dictadura franquista, però durant aquestes dates va perdre bona part del seu sarcasme, però, tot i així, aquest era un dels pocs actes públics que es feia íntegrament en valencià. No obstant això, la festa va canviar afegint-se un munt d’actes de caràcter religiós que avui constitueixen una part molt important de la festa com, per exemple, l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Amb la reinstauració de la democràcia a Espanya, les falles van recobrar el seu esperit crític, sarcàstic i de vegades inclús una mica obscè i sense cap tipus de censura. H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
