HISTORIADORA
- Foto:
Després de quasi una hora i mitja, la pel·lícula de Wim Wenders sobre Sebastiao Salgado dóna la solució. Les principals preocupacions del fotògraf, la manera com havia adquirit consciència social, com havia sentit la necessitat de documentar les més tristes experiències de la humanitat traduïts en projectes fotogràfics inconfusibles travessen la pel·lícula fins deixar-nos clavats al seient. Ni el fotògraf ni l’espectador no poden resistir tanta misèria.
Llavors ve un nou alè. La gent es perverteix, és cert, però hi ha esperança. És la pròpia natura que revifa. La destrucció d’una selva, denunciada tantes vegades i malmesa moltes més, té una regeneració possible. Es replanta, com fa la família Salgado, amb tot el respecte per a la gegantina diversitat d’espècies i la selva, amb tot el que porta es refà en plenitud. La humanitat es perverteix, és cert, però també pot corregir allò que li ve donat. És tota una alegria que arriba en acabar el film.
I no és una alegria baladí. Ara és possible comprar el dret a pol·lució de manera que es compensi amb protecció d’espècies o en replantació forestal. Les coses de la Terra podran reconduir-se, què bé. Aquesta tranquil·litat, però, no dura gaire perquè es descobreix com aquests procediments que sumen capital, creixement, beneficis i respecte al medi, de medi no hi entenen gaire, per no dir gens. Això també tindria solució, però cal informar-se, instruir-se i no intentar creure amb candidesa aparent que la natura té mecanismes simples, com demostra l’ecologia.
Aquesta dificultat en aplicar-se en una relació lògica amb el planeta, en trobar els mecanismes per impedir la perversitat humana i en afavorir una entesa més fàcil no és pròpia de situacions límits o de pobresa. En una entrevista recent, Adela Cortina venia a dir que en el món de la creació de béns, de riquesa, que seria l’empresarial, el benefici no ha de ser l’objectiu, sinó el motor que fa funcionar els projectes, que s’han d’orientar a la satisfacció de les expectatives de qui hi participa: treballadors, clients, accionistes, etc. És a dir, s’hauria de treballar amb altres mesures i valors, que ara no sabem massa on són. De recuperació econòmica en parlen, dels valors encara no. Tot vindrà i, mentre s’espera, repassar la pel·lícula de Wenders no va malament. Ja no és una estrena, però la idea durarà en el temps. H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
