Els jugadors de la selecció, que es van agafar una bona tallada en les celebracions populars del seu èxit esportiu, són dels pocs espanyols que van amb una ressaca suportable. La resta, independentment que mullessin o no el triomf que ens fa grans en el futbol, ??pateix i als efectes d’aquest retorn a la realitat suspesa momentàniament per la jubilar assumpció com a pròpies de les victòries de la Roja. A recer de les rapinyes del Govern, que com va anunciar el seu cap va construint divendres a divendres, dia a dia en realitat, una escala per al descens multitudinari als fons abismals de la misèria, als pacients de l’hospital alcazareño de la Manxa-Centre se’ls van suprimir l’altre dia les ampolles d’aigua mineral en els àpats, i a Catalunya, als presos, el berenar, una retallada aquest de la col·lació vespertina que havia escrit fa algun temps Esperanza Aguirre a l’hospital madrileny de La Paz. Ara que el Govern (o l’Estat, que a Espanya tant se val) s’ha convertit en el banc més gran del país, això de les rapinyes pot arribar a extrems delirants per juntársele la fam amb les ganes de menjar. Entre la ressaca i la rapinya, basculant violentament d’uns a altres, hi ha la realitat, indemne al cap per molt que es trascole als terrible compassos del qual-el-el-el. La realitat espanyola, més exactament. Mentre els científics del CERN anuncien a Ginebra un descobriment sensacional, el de la partícula subatòmica que confirmaria l’existència del «bosó de Higgs», la qual cosa començaria a desvetllar-ja seriosament l’origen de la matèria.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
