- Foto: EL PERIÒDIC
Des de les passades eleccions al Parlament Europeu assistim a uns canvis importants en el panorama polític espanyol i català. Canvis que han fet rodar caps (gràcies a Déu metafòricament): la dimissió de Rubalcaba, l’abdicació del Rei, el sí però no de Duran i Lleida, la renúncia de Pere Navarro, i més… Considero que estem plenament immersos en un procés revolucionari de grans dimensions i que la història haurà de valorar. I parlant d’història i salvant totes les distàncies i circumstàncies econòmiques, polítiques i socials continuem amb els mateixos dilemes plantejats en els processos revolucionaris del segle XIX, i principis del segle XX i cometem els mateixos errors. Avui però, ja en el segle XXI, una mica més civilitzats no ens matem a trets. El problema sobre el model d’Estat, si Monarquia o República, es va posar sobre la taula amb l’abdicació d’Amadeu de Saboya i amb la Constitució Federal de Pi i Margall que és un document d’una gran sensibilitat vers el reconeixement de les diverses sobiranies que integraven llavors Espanya. Recordem que encara no s’havia perdut Cuba, Puerto Rico i Filipines. Ja sabem com va acabar doncs l’oligarquia del moment; els amos de l’oli, del blat, del vi i de l’acer no li van donar suport i el general Pavia, emulat mes tard per Tejero, però sense el cavall, va a entrar a les corts i el primer intent republicà se’n va anar en orris, com també per evitar el triomf del segon es va portar el país a una Guerra Civil, millor dit incivil. I avui no hem avançat gaire i els versos d’A. Machado es fan presents: « Españolito que vienes al mundo te guarde Dios, una de las dos Españas ha de helarte el corazón». Al marge de la crisi econòmica, de l’atur i del nens que passen gana que haurien de tenir prioritat en buscar solucions, l’Estat espanyol té dos grans reptes: el model d’Estat i el reconeixement de la sobirania de Catalunya. Reptes que es concretessin en l’acceptació de la realitat plurinacional del territori. Reptes que es podrien començar a solucionar votant: Referèndums ja! Quant a Espanya, si la majoria de la ciutadania optés per la monarquia, jo que sóc republicana ho acceptaria tranquil·lament perquè sóc demòcrata. Quant a Catalunya ens cal realment saber on som, doncs posaré un exemple actual: el model d’Escola tot i que una majoria de gent estem indignats amb l’aplicació de la llei Wert, una part de la ciutadania no; per això necessitem votar i acceptar democràticament el resultat del referèndum.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
