Periodista
La naturalesa ens va dotar dels reflexos per ser capaços de reaccionar a estímuls evidents, encara que siguin inesperats. Del desenvolupament d’aquesta capacitat depèn en molts casos la nostra supervivència, en qualsevol ordre de la vida. Els polítics ho saben bé i, tot i això, ni aquí ni fora han demostrat tenir-los en la gestió de la crisi.
Ni el govern dels EUA va saber reaccionar a temps davant l’acumulació de productes escombraries en les seves entitats financeres, ni el de la UE va tenir els reflexos de frenar l’hemorràgia quan aquesta afectava només a un país, Grècia, que a penes suposa el 3% de l’economia europea. Si la inacció del primer va propiciar el contagi mundial, la del segon va contribuir a l’extensió del mal al continent. Aquí a Espanya, Zapatero no va tenir els reflexos de veure la crisi, i Rajoy no va ser capaç d’albirar que el problema no era Zapatero.
Dimecres, centenars de milers de ciutadans van secundar la vaga general convocada pels sindicats i es van llançar als carrers de tot el país per verbalitzar la seva protesta. Si la vaga va tenir un impacte moderat, el clam del carrer va ser massiu. Tant els sindicats com el govern posen a prova a partir d’avui els seus reflexos. Els primers per actualitzar formes de protesta que van ser eficaços en un altre segle però que potser tinguin data de caducitat. El govern per donar resposta a les demandes ciutadanes amb el mateix interès i idèntic ímpetu, almenys, amb el qual reacciona al dictat dels mercats i de la UE.
No tenim grans esperances. El fet que la veu del govern en una vaga general fos una directora general del ministeri de l’Interior va ser una bona mostra de la consideració que li mereixia la protesta cívica. Però la rematada va ser la xifra oficial de manifestants que va proporcionar la Delegació del Govern de Madrid, 35.000, per fer-nos una idea, la meitat dels que va explicar la policia a Lleó. O és miopia o és desvergonyiment. El segon no té remei, però el primer, sí.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
