PERIODISTA
M’ha decebut la reflexió de la Fiscalia sobre retirar o no el passaport a Luis Bárcenas. El conegut evasor fiscal no em cau simpàtic, però he de reconèixer que esperava molt de la tornada dels seus viatges internacionals, després de la contundent exhibició de la pinta que va fer al seu retorn del Canadà.
No una peineta vulgar, per sortir del pas, sinó una pinta excel·lent cum laude, amb la punta del dit cor a l’altura de la templa, una peineta que és tot un certificat contundent de xuleria superior. He de confessar que esperava amb impaciència com resoldria la botifarra, aquest gest jactanciós, que consisteix a portar la mà esquerra a l’articulació interna del colze del braç dret, mentre aquest s’alça amb accelerada velocitat cap amunt, com si es tractés d’una erecció imparable, mentre la mà, al final, es tanca en un puny. No disposo de fortuna personal, però donaria la paga d’un mes per assistir a aquest gest protagonitzat per Luis Bárcenas. O el cornuto italià, emprat profusament al país veí durant les discussions automobilístiques, que consisteixen en subjectar amb el polze els dits anul·lar i cor, mentre l’índex i el dit petit es disparen cap amunt parodiant les banyes d’un toro. ¿Com executar aquesta insolència senyor Luis? ¿Amb agitació cap endavant i cap enrere com Vittorio Gasmann? ¿O amb la sobrietat d’un exalumne de Comillas?
Per no parlar de la mà, tancada en un puny i agitada a esquerra i dreta, volent dir «si et molesta, Aguanta’t», o, d’una manera castissa i més rotunda, més popular, «que et fotin». Si la Fiscalia opta per retirar-li el passaport ens quedarem sense lliçons d’arrogància, sense un referent de fanfarroneria, sense un líder arrogant, protagonista de l’ostentació de guapo que tants perdonavides ha donat a aquesta Espanya de matasietes de cartró i fanfarrons de paper.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
