Què fa que una persona decideixi deixar el cotxe a casa i agafar el transport col·lectiu? No és una qüestió de discurs, sinó de confiança. Confiança que el servei arribarà quan toca. Confiança que la freqüència serà l’adequada. Confiança que el transport públic no serà una opció residual, sinó una eina útil per a la vida quotidiana.
Aquesta és la clau de qualsevol política de mobilitat seriosa. I és també el sentit de la decisió d’unificar les dues línies parroquials d’Ordino en una única línia circular. No és només un canvi tècnic. És una millora estructural que connecta tots els nuclis de la parròquia amb un recorregut continu, més eficient i més coherent amb les necessitats reals de la ciutadania.
Durant anys, els veïns del coll d’Ordino havien expressat una demanda legítima: disposar d’una freqüència de pas equiparable a la resta de zones. Avui, aquesta demanda té resposta. L’autobús passarà cada 20 minuts en hores punta. Aquesta dada, aparentment discreta, té una gran transcendència. Vol dir que el servei s’adapta a les persones. Vol dir que el transport públic comença a ser una opció real.
En un país com Andorra, la mobilitat és un repte central. La nostra geografia i el nostre model econòmic generen una mobilitat intensa. Precisament per això, no ens podem conformar amb un transport públic simplement correcte. Hem d’aspirar a l’excel·lència. Només així aconseguirem que cada vegada més persones decideixin deixar el vehicle privat a casa. I aquesta decisió individual té conseqüències col·lectives evidents: menys congestió, menys contaminació i més qualitat de vida.
Aquesta mesura té també una dimensió social clara. Facilitar la mobilitat és facilitar l’accés a la feina, a l’educació i als serveis. És garantir que desplaçar-se no sigui una dificultat, sinó una possibilitat. El transport públic és, en aquest sentit, una eina d’equitat.
Som, a més, un país turístic. I Ordino n’és una expressió clara. La incorporació de portaesquís als autobusos permet adaptar el servei a la realitat dels nostres residents i dels visitants que es desplacen cap als equipaments de la parròquia i cap a Arcalís. El transport públic forma part, també, de la qualitat de l’experiència que oferim com a país.
Les dades confirmen que el camí és el correcte. Els més de 118.000 passatgers registrats el darrer any demostren que quan el servei millora, la ciutadania respon. No és una hipòtesi. És una evidència.
La nova línia circular no és un punt d’arribada. És un pas més en un procés de millora continuada. La mobilitat no es resol amb declaracions, sinó amb decisions. Decisions que reforcen la confiança. Decisions que milloren el dia a dia. Decisions que ens acosten a un país més eficient, més sostenible i més just.
Perquè, en definitiva, el futur de la mobilitat també es decideix en la capacitat de fer del transport públic una opció evident.
