Segur que tothom té clar que a Andorra i Catalunya s’acostuma a menjar els típics panellets, les castanyes torrades i els moniatos rostits; tot això acompanyat d’una bona copeta de moscatell. Però, què es menja en aquest dia assenyalat en altres llocs?
A altres llocs d’Espanya solen menjar els típics dolços d’aquestes festes que són els ossos de sant i els bunyols. Però hi ha algunes diferències entre les diferents regions i ciutats. A Ceuta, per exemple, és el Dia de la Motxilla, i la gent té el costum de surtir al camp portant una motxilla de fruites i fruits secs amb què passa el dia en companyia dels seus familiars i amics. A Albacete solen preparar-se les Migas del niño, un dolç típic que es denomina així per ser una preparació de molles abans considerada com un aliment infantil i que en l’actualitat se serveix també com a postres el dia 31 d’octubre en el sopar del dia de Tots Sants. Si anem cap al nord de Còrdova, com ara a Los Pedroches, la gent encén espelmes a les cases i mengen les tradicionals farinetes de llet.
A Extremadura, se surt al camp a consumir fruita seca, celebrant la chaquetía o els calbotes. A la devesa de Guadix i a Jaén es mengen pestiños i moniatos. Però, si el que volem es gaudir d’un mercat tradicional on puguem comprar flors i dolços típics d’aquesta data, podem anar a la regió de Murcia. Allà trobarem arrop, carn de codony, pa de figa, ossos de sant i fruits secs.
Un costum arrelat a Espanya i que a mi em crida molt l’atenció es el de representar l’obra de teatre Don Juan Tenorio la nit del Dia de Tots Sants. Si marxem a fora d’Espanya, també trobem costums molt diversos. A Cartagena d’Índies (Colòmbia) se celebra un esdeveniment conegut com el tintililillo durant el qual un grup de nois va de casa en casa demanant aliments a través de càntics per fer un dinar tradicional, anomenat Sancocho.
A Guatemala es fan visites als cementiris deixant usualment flors i de vegades menjar als difunts, també és costum fer volar barrilets Gegants a Sumpango i Santiago Sacatepéquez i, com a àpat típic, trobem el platet anomenat Embotit que consisteix en una barreja d’embotits i verdures. I així podríem continuar amb molts altres llocs en què la gent acostuma a acomiadar-se cada 1 de novembre novament dels éssers estimats.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
