En escriure aquesta columna ignoro (per ignorar també la fórmula per plantar-me l’endemà sense que hagi transcorregut primer l’anterior, divendres, que és en el qual estic) els resultats de la reunió del Comitè Federal del PSOE, que no s’ha produït encara. Més, ¿renunciaria un columnista veterà a analitzar amb consciència alguna cosa per la simple raó que no ha passat encara? Doncs sí, el columnista veterà renúncia, però no perquè li atemoreix abordar una cosa tan previsible, sinó perquè el Comitè Federal del PSOE li porta enterament sense cura, com, d’altra banda, a gairebé tothom que coneix, inclosos varis dels seus col·legues. I li porta sense cura, malgrat que a altres col·legues sembla que els vagi la vida en això, perquè aquest Comitè Federal no és només un simulacre de democràcia interna, sinó perquè d’ell és molt probable que no hi hagi de sortir ni una sola idea. Sortirà, més o menys perfilat, el nom de l’individu que es menjarà el marró de presentar-se candidat a la Presidència del Govern en les properes generals, però no, i el veterà columnista està per jugar-se alguna cosa, ni una sola idea.
La que sí tenia moltes idees, segons sembla, era Carme Chacón, però se les va guardar dijous després d’ensenyar-les una miqueta. Ens quedem, doncs, sense els grans plans i les grans idees de Chacón, ciutadana a la qual el veterà columnista coneix i, no obstant això, no té en mal concepte, i es queda en blanc, i amb Blanco, un partit que no sap què fer amb el seu cos. Mala cosa. Si no amb el cos, un partit sí ha de saber, sempre, què fer amb la seva ànima, o sigui, quina classe de partit és, de qui, contra qui, per a qui, què pensa, quina busca, què ofereix, què proposa. I sí, ja se sap que el PSOE va a proposar a algú, al milloret que trobin, a Rubalcaba, per, si més no, esmorteir la caiguda lliure que va iniciar no el 22-M, sinó quan va vendre la seva ànima a «els mercats», però res més.
Al veterà columnista li porta sense cura el Comitè Federal del PSOE, els seus noms i les seves cares. No així les de tanta gent, d’esquerres sobretot, perplexes davant l’espectacle.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
