PERIODISTA
El drama dels desnonaments clama al cel. No hi ha ciutadà ben nascut a qui no commoguin les reiterades escenes de desnonaments que mostra dia rere dia la televisió. Famílies llançades al carrer per impagament d’hipoteques contretes amb caixes d’estalvi que, quan la brigadilla judicial aconsegueix el desallotjament, tanquen amb pany i forrellat i la casa es queda buida. Buida, mentre éssers humans, no poques vegades ancians, queden a la intempèrie, a l’espera, en el millor dels casos, de ser acollits per algun familiar o sense una altra esperança que la caritat pública. És un escàndol de proporcions insondables. Un escàndol i una vergonya per als nostres polítics. Tan servicials amb les caixes i bancs fallits per la mala gestió dels seus responsables i tan aliens i distants dels pobres als qui la crisi llança a la desesperació. Recordar aquestes coses no és demagògia. És dir les coses pel seu nom. Deixar a la intempèrie a una família els membres de la qual han perdut el seu lloc de treball –dels gairebé sis milions d’aturats, un milió tres-cents mil no rep cap ajuda–, és impropi d’una societat civilitzada. Els desnonaments, com recordava fa poc un informe coordinat pel magistrat del CGPJ Manuel Almenar, es regeixen per una llei de 1909 que converteix els jutges en peces d’un mecano dissenyat per facilitar les finalitats dels bancs.
Zapatero (PSOE), que tant esforç va malbaratar en ocurrències, en vuit anys, no va tenir temps d’ocupar-se dels més desfavorits impulsant la dació com a fórmula per extingir el deute sense arribar al desnonament (per exemple: buscant fórmules intermèdies de lloguer). Tampoc Rajoy (11 mesos al Govern) ha trobat l’ocasió. A la vista d’un drama –350.000 desnonaments en el que va d’any, que en dos casos coneguts han portat fins al suïcidi– sembla que no es pot mantenir per més temps una llei la duresa de la qual hauria de sufocar-nos a tots. Serà llei, però no és justícia desnonar a una família que no pot pagar una hipoteca perquè tots els seus components estan a l’atur i no troben treball. Ja n’hi ha prou de desnonaments!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
