He decidit començar a rebaixar el meu rang objectiu per al preu del cru, passant de del rang anterior de US$ 90-120pbl, a un de nou de 90-110pbl. Una tímida rebaixa inicial del límit superior, però ja els avanço més revisions a la baixa en tots dos límits si tot continua evolucionant de la mateixa manera en el tauler de joc de l’energia global. Aquí estan els arguments de suport per a aquesta visió, que afavoriria tant a l’economia europea -i andorrana-, com als mercats financers.
De curt termini, només veig dos factors que poden mantenir elevat el preu del cru
1er factor alcista pel preu del cru a curt termini: la Unió Europea (UE) continua treballant per a imposar sancions al petroli rus: la UE continuar discutint els detalls d’una sisena ronda de sancions a Rússia, amb un nou paquet que continua incloent la prohibició de les importacions de petroli rus, però que Hongria continua frenant mentre busca garanties sobre els seus propis subministraments d’energia. Els funcionaris de la UE estan pressionant públicament a Hongria per que canvií la seva posició, i apunten ja a una cimera pel 31 de maig com el moment per a un acord sobre una prohibició gradual del petroli rus. Alemanya, amb independència del que decideixi Brussel·les, planeja deixar d’importar petroli rus aquest cap d’any, fins i tot si la UE no accepta la prohibició. Funcionaris alemanys treballen per «alliberar-se» de la dependència russa i diuen que els acords amb proveïdors alternatius estan progressant (la UE ja està rebent enviaments de petroli de la Reserva Estratègica de Petroli (SPR) dels Estats Units, amb dos petroliers de cru amb alt contingut de sofre que es dirigeixen en aquests moments a Itàlia i els Països Baixos). Els funcionaris alemanys creuen que poden resoldre els problemes logístics en els pròxims sis o set mesos. I es que el petroli rus ara (només) representa al voltant del 12% del consum de petroli alemany, molt per sota del 25% que representava tot just abans de la guerra. Si la nova ronda de sancions de la UE prohibeix la compra de petroli rus, senzillament haurem de competir pel cru internacional restant, i això mantindrà elevats els preus, sense descartar un impuls addicional a curt termini per sobre del rang especificat.
2on factor alcista pel preu del cru a curt termini: El processament de les refineries de cru a la Xina cau a 12,66 milions de bpd a l’abril, el nivell més baix de dos anys, però això està a punt de canviar en les pròximes setmanes. La disminució va ser impulsada per l’última ronda de lockdowns (la Xina ha tancat activitat equivalent al 40% del PIB) com a part de la política de Covid zero del país, tot i que les refineries independents estan preparades per a augmentar les tarifes a mesura que es relaxen les restriccions. Quelcom previst per a l’1 de juny.
De mig termini, veig cinc factors poderosos que pressionaran fortament a la baixa el preu del cru:
1) L’Iran estaria disposada a duplicar les exportacions de petroli si hi ha suficient demanda, segons comentaris d’un alt funcionari de la Companyia Nacional de Petroli Iranià. També va comentar que l’Iran farà el màxim esforç per recuperar la seva quota de mercat de cru i reactivar als seus clients. L’Iran produeix uns 4,46 milions de bpd, i exporta 1 milió de bpd a l’estranger, però el ministre de Petroli de l’Iran va dir aquesta setmana que el país planeja augmentar la seva producció a 6 milions de bpd de cara al 2027, i començar a augmentar les exportacions ràpidament aquest any, el que suposaria un important element de relaxació pels preus. Cal entendre que aquests comentaris es produeixen enmig de les últimes converses sobre l’acord nuclear, amb negociacions recents entre funcionaris de la UE i iranianes que van millor de l’esperat. El ministre d’Afers exteriors de la UE, Josep Borrell, va dir que les converses del seu equip amb funcionaris iranians estan sent «prou positives com per a justificar la reobertura de les converses amb Teheran sobre el seu retorn a l’acord nuclear de 2015». Les negociacions, que havien desenvolupat les línies generals d’un acord, van estar en suspens durant algun temps a causa de l’espinós tema de la designació terrorista per al Cos de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran per part dels Estats Units. Ara per ara sembla difícil que els Estats Units accepti eliminar l’etiqueta de terrorista del IRGC. Però també es cert que la baixíssima valoració de Biden per part de l’electorat es deu a que els americans han de pagar casi 5 dòlars per cada galó de fuel.
2) Veneçuela estableix l’objectiu de triplicar la seva producció de petroli enguany. De fet, els enviaments iranians a Veneçuela ja són un 48% més alts que la xifra de tot l’any 2021 i es deu a que Caracas treballa per a barrejar el seu cru espès per a l’exportació. Veneçuela va produir 697,000 bpd al març, però els funcionaris apunten a un retorn a ~2 milions de bpd enguany. Encara que això sembli optimista, dependrà de l’actitud política més flexible de Veneçuela i Occident. Quelcom que sembla factible.
3) L’Aràbia Saudita i l’Iraq també planegen augmentar la capacitat de producció en els pròxims anys, mitjançant nous treballs en els camps de la zona neutral amb Kuwait. L’agència Platts ha informat que l’Aràbia Saudita vol expandir producció fins als 13,4 milions de bpd per a finals de 2026, enfront de la capacitat actual de 12 milions bpd (encara que avui està produint només 10,4 milions de bpd donades les seves expectatives que l’oferta mundial superi la demanda aquest any). Fos com fos, estaríem parlant de 1,4 milions de barrils més de capacitat diària, i de 3 milions de barrils mes de venda al dia per al 2026-2027. Un autèntic salt d’oferta global.
4) Els volums d’esquist dels Estats Units podrien tornar als nivells anteriors a la pandèmia a l’octubre. Els analistes d’energia esperen que els nivells d’utilització dels oleoductes des de la conca Permian i la costa del Golf aconsegueixin el seu nivell anterior a la pandèmia, que era del 77%, ja a l’octubre, i augmenti fins als ~80% per al cap d’any (enfront del 70% actual). Això vol dir que la producció des de Permian va a ritme per assolir els 5,7 milions de bpd previstos per a l’any vinent. I es que el nombre de plataformes petrolíferes en el Permià ha augmentat ja un ~14% en el que va de l’any, amb cada cop més empreses d’energia discutint plans de captació de capital per a agregar noves plataformes i impulsar la producció.
5) La UE s’està preparant per a relaxar els seus estàndards ambientals a mesura que s’allunya del petroli rus. El FT informa que sota un pla emergent provocat per la necessitat que el bloc s’allunyi del petroli rus, la UE permetria a les empreses construir nous projectes eòlics i solars sense la necessitat d’una avaluació d’impacte ambiental. Això podria reconduir demanda energètica i omplir el buit que deixaria el petroli rus.
Espero que la informació proporcionada l’ajudi a esclarir el seu horitzó econòmic.
