un dia, a l’autobús cap a Barcelona, se m’assenta a la vora una riallera coneguda de la meva filla –clònica de moltes de la seva generació: cara bonica, bona dentició, melena llarga i ulls vius ressaltats pel maquillatge–; després d’intercanviar sobre els estudis i la família, s’aïlla amb el seu mp3 i s’adorm amb els auricular posats. Al cap d’una bona horeta la noia es desperta, em somriu, guarda el seu aparell de música i treu el seu ordinador portàtil i es torna a col·locar els auriculars. Veu que vaig mirant la pantalla i traient-se un auricular em diu: «És Mujeres y hombres y viceversa».
Com a bona seguidora del Ferran Monegal, sé de quin programa escombraria es tracta i dec posar cara rara, ja que la noia s’apressa a justificar «És que hi surt una de Sant Julià que conec». Em passa un auricular i veig una tronista que es diu Andrea; escolto la intervenció de la seva mare –casualment, ella sí la reconec– que amb total naturalitat presenta la filla. Em fa certa gràcia i el primer que penso és que quina manera tan diferent de promocionar Andorra.
Li pregunto a la noia què li sembla i em diu que ella no hi aniria mai com a tronista però que «el programa és la canya i cobres fins i tot per assistir-hi de públic». Uns mesos més tard, un article revela que la tronista s’ha convertit en la primera dona del país a sortir a la portada de l’Interviu; es percep l’interès de l’informador quan tracta sobre els diners guanyats per la noia.
Al moment d’escriure aquesta columna miro els comentaris penjats al digital i hi retrobo el fidel reflex de la nostra societat: des dels que feliciten la noia per espavilada, passant pels que bavegen davant la nuesa de la joveneta, pels cínics que recomanen el seu fitxatge a Naturlàndia, pels moralistes que ressalten que surt de l’escola andorrana i pels liberals que diuen «laissez faire, laissez passer».
Si tampoc és tan difícil, diuen que l’èxit és el valor personal multiplicat per les circumstàncies; som lliures de triar els valors i les circumstàncies.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
