Com cada any, presentem la nostra previsió econòmica i de mercats per al 2022.
A Europa, veiem un BCE flexible i protector que, juntament amb el suport fiscal dels governs, podria mantenir condicions favorables per al crèdit, el cicle econòmic i els actius, especialment les accions. Al Japó, l’estímul continuarà a tota velocitat. També creiem que durant el 2022 la pandèmia serà molt més lleu que el 2021.
Respecte als mercats emergents, a la Xina, el ritme de creixement caurà als nivells que es van veure per última vegada el 1990. Pendents de nous defaults en el sector REIT (sector immobiliari); a l’Índia, la retirada d’algunes reformes clau ha minat la confiança en l’impuls reformista, i finalment, al Brasil persistirà el soroll fiscal i polític, però les correccions recents han fet atractius els actius brasilers, sobretot els bons en BRL i les accions.
Seria molt llarg ampliar-los tots, per tant, repassem la nostra previsió en alguns d’aquests països:
La Xina
Segons el 21st Century Business Herald, Pequín podria reprendre l’autorització dels jocs en línia, i en aquest cas, els ingressos dels desenvolupadors es podrien disparar. La notícia va seguir a l’anunci de l’inversor estatal de Singapur, Temasek, que, a causa de la incertesa sobre la repressió estatal del sector, suspendria temporalment la inversió en empreses tecnològiques xineses, havent decidit esperar que la Xina definís la regulació abans de realitzar-les. Això, en un any en què Pequín va decidir retardar l’autorització de jocs per a imposar regles més estrictes en el marc de la seva campanya reguladora contra algunes tecnològiques amb l’objectiu de contenir l’addicció als jocs i limitar el temps que li dediquen els joves. Si la decisió de reiniciar l’autorització dels jocs es materialitzés, el pitjor de la regulació repressiva podria haver passat i milloraria la confiança dels inversors en tot el sector tecnològic, i en el mercat xinès en el seu conjunt. Malgrat aquesta informació, la decisió del govern de deixar caure algunes societats d’inversió immobiliària continuarà afectant a tot el sector empresarial, per la qual cosa mantindrem la prudència no només davant el mercat de deute corporatiu, sinó també davant la renda variable xinesa. El govern xinès podria concedir més avantatges fiscals a les petites i mitjanes empreses i microempreses, i reduir les seves taxes. Les deduccions fiscals podrien ascendir a mig bilió de iuans, amb un augment de les deduccions associades a la I+D empresarial.
La crisi immobiliària podria portar el creixement a mínims de la dècada de 1990
Pequín assumeix un gran risc en reformar el sector immobiliari. En concret, si la desacceleració fos massa intensa, el mercat podria caure en barrina i generar inestabilitat social, ja que dos terços de la riquesa de la població xinesa estan vinculats a actius immobiliaris. Però, al mateix temps, cal reconèixer que aquest mercat necessita una reforma a fons. La conclusió dels experts és que l’economia anava camí de créixer a una taxa tan baixa que de fet no es registrava des del 1990. Es tracta d’un preu que el president Xi sembla disposat a pagar, fins i tot, com preveuen diversos economistes, si el creixement es desaccelerés per sota del 5%. La crisi immobiliària de la Xina està dificultant als governs locals reduir el seu volum de deute ocult de 6 bilions d’USD, just quan el govern vol prendre mesures enèrgiques contra el préstec fora de balanç. Les vendes de terrenys, que representen al voltant del 40% dels ingressos dels governs locals, han caigut dràsticament des d’agost, fent pensar que el préstec a través de determinats vehicles de finançament d’entitats municipals (LGFV) podria empitjorar, en lloc de millorar. Les fortes alces en els preus dels bons també estan dificultant el refinançament. En conseqüència, algunes autoritats municipals han relaxat les condicions de venda de sòl després que els promotors immobiliaris fossin poc inclinats a licitar. Les autoritats de la ciutat de Shanghái i Nanjing van suavitzar els requisits per a operar en reduir els dipòsits o abstenir-se d’exigir el pagament íntegre en el termini d’un mes. Respecte a la manera en què les autoritats estan gestionant aquesta crisi des del costat monetari, la tendència general, setmana rere setmana, és que el banc central renova programes de liquiditat per imports inferiors als que amortitza, la qual cosa en definitiva drena liquiditat del mercat. Ni el govern ni el banc central semblen preocupar-se pels efectes col·laterals d’aquesta crisi, i segueixen sense injectar liquiditat al sistema deixant a les empreses (públiques i privades) trobar el seu espai de finançament en el mercat. En les seves decisions de novembre sobre el mercat monetari, el Banc Popular de la Xina va injectar un volum de liquiditat en el sistema bancari via repos a set dies que era la meitat del qual vencia. En el mercat de facilitats de crèdit municipal (MLF) la dinàmica és una mica menys restrictiva, però en cap cas molt expansiva. La Xina Evergrande va reprendre 63 projectes en el delta del riu Pearl que abasten 15 lots de terrenys. L’empresa va manifestar la seva voluntat d’«accelerar i superar dificultats» en la pròxima etapa per a assegurar-se que els projectes es finalitzen a temps i complint els estàndards de qualitat.
Europa
El PIB 2022 serà menys dinàmic que al 2021 (la previsió és del 4,3% interanual), però sense donar ara com ara mostres d’estancament malgrat haver augmentat la probabilitat que les dades efectives decebin les expectatives. Les bones notícies continuen procedint de la taxa d’estalvi, la recuperació en curs de l’ocupació i la implementació efectiva de fons de recuperació europeus (NGEU). No cal ignorar els riscos que es refereixen a l’expansió d’una quarta ona pandèmica per Europa Central, així com la durada de colls d’ampolla pel costat de l’oferta i l’efecte negatiu de l’encariment de l’energia en la renda disponible. Respecte a això últim, per a mitigar l’impacte dels costos energètics en llars i empreses, els governs europeus han aprovat mesures de suport (subvencions, preus màxims, IVA reduït, etc.) que haurien de limitar la repercussió dels majors preus del gas i l’electricitat. Juntament amb el component energètic, els preus dels béns duradors i dels serveis freqüents expliquen en gran manera les sorprenents xifres d’inflació de 2021. Si els preus de l’energia es mantinguessin estables o disminuïssin, i en el cas que la demanda anés menys vigorosa i hi hagués menys restriccions d’oferta, les pressions inflacionàries probablement cediran a mesura que progressi el 2022. El nostre escenari principal apunta a una tendència descendent de l’IPCA des dels primers mesos del 2022, i a una xifra del 2,2% per a l’exercici fiscal 2022.
Política: les eleccions a França, el paper de Draghi a Itàlia i les tensions post-Brexit
França celebrarà eleccions generals a l’abril de 2022 i els primers sondejos suggereixen que Macron està ben posicionat per a un segon mandat. A Itàlia, l’anunci de Matarella, que descarta repetir mandat, ha reavivat la possibilitat que Draghi es postuli per a presidir el país. De fer-ho, el seu mandat finalitzaria en 2023. Un any després de l’acord del Brexit els obstacles continuen, sense que s’albiri cap progrés en les negociacions del sector serveis. Malgrat recents tensions, la suspensió unilateral del protocol irlandès no hauria de donar-se per suposada en l’escenari de referència.
L’Índia
El mercat de valors sembla confiar que l’Índia donarà el millor de si, per això continuem sent optimistes a llarg termini, encara que no tant com abans.
L’Índia ha batut de fet tant als índexs principals de mercats desenvolupats com als índexs de mercats emergents. Tenim raons per a esperar que prossegueixi aquest bon acompliment: 1) la base d’inversors directes és molt més gran ara que en el passat; en concret, el doble que al començament de 2020; 2) les entrades de capital d’inversió de l’estranger, superiors a 24.000 milions d’USD, s’han canalitzat cap al mercat de renda variable nacional, i 3) aquest mercat és molt menys vulnerable a un escenari de reducció d’injeccions de liquiditat tapering) o a qualsevol pertorbació externa, com reflecteix el fort augment en el volum de reserves de divises, de 300.000 milions d’USD fa 10 anys a 560.000 milions en l’actualitat. Aquesta important posició de reserves de divises del RBI ofereix al país una gran capacitat de defensa de la seva moneda i, al mateix temps, genera confiança en els inversors no residents. Aquesta fortalesa relativa dona mostres de persistència, com la situació favorable (superàvit) de la balança per compte corrent. L’Índia sembla comptar ara, a diferència del 2013, amb mecanismes suficients per a afrontar amb garanties una eventual fugida de capitals.
L’Índia continua sent, entre les grans economies, la que més creix
La recuperació econòmica de l’índia prossegueix a un ritme intens, amb un creixement interanual del PIB en el segon trimestre del 20% (el major entre les grans economies). Si bé és cert que respecte al trimestre anterior s’ha produït una contracció, els analistes coincideixen que el pitjor de la crisi pandèmica ja ha passat. Entre els factors que expliquen l’expansió hi ha alguns interns importants; com ara el consum, que torna a créixer amb força a unes taxes no vistes des del 2017. Fins i tot, el crèdit bancari ha tornat a augmentar (+7% interanual), la qual cosa reflecteix la confiança del sector en la futura marxa de l’economia. Pensem que el sector exterior també contribuirà a impulsar el creixement, com reflecteix la impressionant expansió de les exportacions, que en els primers nou mesos de l’any van créixer un 40% (respecte al mateix període de l’any passat).
