ESTATS UNITS
Fed: ha arribat el dia
La Reserva Federal va pujar els tipus d’interès a curt termini per primera vegada des del 2018 amb una alça, descomptada ja pel mercat, de 25 pb (amb un rang objectiu entre el 0,25 i 0,50%). La decisió es va adoptar gairebé per unanimitat, amb James Bullard com a única veu discordant (va votar a favor de pujar-los 50 pb). El senyal derivat de les projeccions (el diagrama de punts) que publica el seu Comitè d’operacions de mercat obert (FOMC) implica un biaix de política restrictiu i indica el fet que la Fed podria pujar els tipus fins a set ocasions més enguany. El banc central preveu ara que el nivell general de preus pujarà un 4,3% en el 2022, molt per sobre del 2,6% de la seva projecció de desembre. Segons el FOMC, l’economia està molt forta i el mercat laboral està extremadament tensionat, la qual cosa implica que els salaris continuaran augmentant en trobar els ocupadors dificultats per a cobrir les vacants. No obstant això, la Fed va assenyalar que les perspectives econòmiques es mantenen «molt incertes» a causa de la guerra a Ucraïna. La Fed probablement recorrerà aviat a un altre instrument: la reducció del seu ingent balanç, l’actiu del qual ascendeix a 9 bilions d’USD; és a dir, a una operació d’ajust quantitatiu (QT). El programa de compres de deute en el mercat va finalitzar aquest mes i Powell va manifestar que el FOMC havia avançat sobre aquest tema en la seva reunió d’aquesta setmana. Encara que no hi va haver anuncis, el FOMC espera començar a reduir el seu balanç en una pròxima reunió, que bé podria ser la següent (programada per al 3 o 4 de maig), havent suggerit que el nou procés de QT es farà a un ritme «més ràpid que l’última vegada».
Inflació i altres dades macroeconòmiques
Persisteix l’elevada inflació (va passar del 7,5% interanual al gener al 7,9% interanual al febrer) i el conflicte a Ucraïna contribuirà al fet que segueixi en nivells alts, però la majoria dels principals components que van pujar l’any passat (lloguer de vehicles, transport, hotels, vehicles nous, etc.) s’haurien de, en la nostra opinió, suavitzar a mitjà termini, ja que els preus en els sectors amb més pes en l’IPC (alimentació, habitatge, roba, atenció mèdica i educació) han registrat consistentment pujades inferiors a la mitjana. En el quart trimestre del 2021, els diversos paquets d’ajuda davant la pandèmia aprovats des de 2020 havien portat el PIB dels Estats Units a fregar el 6%. Sense aquestes mesures d’estímul l’economia previsiblement creixerà un 2% el 2022. L’indicador basat en enquestes a directors de compres (PMI) del sector manufacturer que elabora l’ISM es va situar al febrer en 58,6 (enfront del 58 esperat i el 57,6 anterior) i, el PMI no manufacturer, en 56,5 (enfront del 61 esperat i el 59,9 anterior). Les xifres d’ocupació publicades van ser ben robustes, amb un descens de la desocupació al 3,8%, des del 4% del mes anterior, i 678.000 ocupacions creades (enfront dels 400.000 previstos).
Política
Quant a la guerra a Ucraïna, els Estats Units han imposat àmplies sancions econòmiques a Rússia; entre altres, restriccions a l’accés a la tecnologia, la prohibició de transaccions amb el Banc Central de Rússia, la prohibició que aeronaus i aerolínies russes entrin en l’espai aeri dels Estats Units, sancions financeres a oligarques i la prohibició d’importacions de petroli, GNL i carbó russos. D’altra banda, recentment van arribar a Ucraïna remeses d’armes nord-americanes en el marc del paquet d’ajuda militar per import de 350 milions de dòlars que va signar Biden en un intent accelerat per reforçar les defenses del país. Quant a la política nacional, encara que la legislació aprovada en matèria d’infraestructures per import d’un bilió de dòlars va suposar un gran assoliment en el primer any de Biden, la seva agenda segueix estancada en l’essencial. Els índexs d’aprovació de Biden s’han desplomat des de l’estiu passat i tot apunta al fet que els Republicans recuperaran el control del Congrés.
EUROPA
Estimacions de creixement i inflació
Com calia esperar, Europa serà la regió més afectada per la guerra a Ucraïna. En el cas de l’activitat econòmica, l’impacte negatiu més probable en el PIB del 2022 serà de 0,5-1 punts percentuals (passaria del 4,2% al 3,2-3,7% interanual); quant a la inflació, podria elevar-se en altres 2 p.p. (del 3,3% al 5,2% interanual). Els factors d’incertesa associats a la guerra a Ucraïna dificulten les previsions, restant-los fiabilitat. El BCE ha esbossat altres escenaris menys favorables, amb major impacte en el creixement de 2022 (que seria del 2,3-2,5% interanual) i en la inflació (que se situaria en un rang del 5,9-7% interanual). L’escenari més advers és aquell en el qual Rússia deixa de subministrar gas a Europa; seria una pèrdua relativament suportable per a Rússia comparada amb la congelació dels seus actius a l’estranger (55.000 milions d’USD enfront de 350.000 milions d’USD), però portaria a Alemanya i a Europa a una recessió, ja que al voltant del 40% de les importacions europees de gas procedeixen de Rússia. Els líders europeus han engarbullat un pla per a reduir la dependència del gas rus (RePower EU preveia eliminar gradualment aquesta dependència dels combustibles russos per al 2027) i es confia en una major flexibilitat fiscal, encara que ara com ara no s’ha aprovat cap programa de mutualització del deute.
Flexibilitat i opcionalitat del BCE per afrontar el nou escenari
Pel que respecta a la política de flexibilització quantitativa (QE), el BCE, a més de l’esperada finalització del seu programa de compres d’emergència pandèmica (PEPP), va presentar un calendari mensual accelerat per la compra d’actius (APP): 40.000 milions d’euros a l’abril, 30.000 milions d’euros al maig i 20.000 milions d’euros al juny. La continuïtat de les compres d’actius en el tercer trimestre dependrà de les dades. La impressió és que, excepte un canvi d’escenari, APP finalitzaria al tercer trimestre.
La normalització de la política monetària està sent més ràpida del que es va anunciar al desembre, amb un BCE pressionat per la inflació i el seu mandat. Inicialment, es preveia l’enlairament dels tipus d’interès per a poc després d’acabar el QE, però la nova redacció deixa més marge: ara els tipus s’elevarien gradualment algun temps després d’haver finalitzat el QE. Fins i tot, havent passat a un escenari diferent, les pressions inflacionàries aconsellen atenir-nos al que ja vam dir: les compres d’APP acabaran a l’estiu. Esperem la primera pujada de tipus del BCE per al 4T.2022 i almenys una altra de 25 punts bàsics el 2022, ja que cal considerar que els prerequisits per pujar els tipus s’han complert. Els tipus implícits ja estan descomptant per a enguany un augment de 40 pb a partir de setembre. La normalització està en marxa, bé que amb un enfocament més flexible.
