La digitalització ha estat celebrada en les últimes dècades com un motor essencial de competitivitat, eficiència i progrés social. Des de la massificació de plataformes digitals fins a l’automatització de processos, es presenta com una transformació inevitable. No obstant això, en la pressa per adoptar noves tecnologies, moltes organitzacions i governs han passat per alt una qüestió essencial: el propòsit que ha de guiar aquest canvi. És crucial preguntar-se per què i per a qui es digitalitza.
Moltes empreses i sectors se senten obligats a adoptar tecnologies digitals simplement perquè ho consideren un estàndard en l’actualitat. Aquest fenomen, impulsat pel temor a quedar-se ressagats, provoca inversions significatives en eines que sovint no responen a necessitats concretes ni generen beneficis reals. Com a resultat, els efectes d’una digitalització precipitada i sense direcció clara solen ser negatius. Entre ells destaquen la implementació de sistemes que, per falta d’anàlisi prèvia, resulten ineficients o fins i tot entorpeixen les operacions quotidianes, i el disseny de solucions que no consideren a les persones usuàries, generant frustració tant en empleats com en clients.
Quan la digitalització no s’articula entorn d’un propòsit clar, les conseqüències poden ser profundes i perjudicials. En primer lloc, sorgeixen estratègies buides que desaprofiten l’oportunitat d’alinear la tecnologia amb els valors i objectius de l’organització. A més, l’automatització sense un enfocament en el benestar humà pot deshumanitzar el treball, alienar als empleats i disminuir la seva motivació. D’altra banda, l’adopció d’eines innecessàries o mal dissenyades genera un alt cost en termes de recursos financers i de temps. Finalment, aquesta desconnexió entre els objectius i els resultats alimenta la desconfiança en la tecnologia, ja que el públic no percep millores significatives o tangibles derivades de la digitalització.
Per contrarestar aquests riscos, és essencial que la digitalització sigui un procés intencionat i fonamentat en principis clars. Primer, la tecnologia ha de centrar-se en les persones, millorant les seves experiències, ja siguin empleats, clients o ciutadans. Segon, les solucions han de respondre a problemes reals identificats prèviament, assegurant que l’adopció tecnològica tingui un propòsit concret. Tercer, el disseny de la digitalització ha de ser inclusiu i ètic, reduint bretxes d’accés i respectant la privacitat i els drets individuals. Finalment, les eines implementades han de generar valor sostenible, amb impacte positiu a llarg termini més enllà dels beneficis immediats.
La tecnologia ofereix un potencial immens, però aquest només es realitza quan es guia per un propòsit definit. En lloc de concentrar-nos en el «com digitalitzem», és moment de prioritzar el «per a què digitalitzem». Aquest canvi d’enfocament no sols permet un ús més eficient dels recursos, sinó que també posa a les persones en el centre del procés de transformació digital. D’aquesta manera, s’impulsa una transformació digital que no sols respon a les demandes del present, sinó que també estableix les bases per a un desenvolupament tecnològic més conscient, equitatiu i centrat en el benestar col·lectiu.
