Israel: entrant en la fase final de la guerra a Gaza, i amb això, s’obre el camí cap a una desescalada a la regió?
La intensitat de la guerra venia disminuint, i les fonts oficials de l’exèrcit israelià pronosticaven que durant l’any 2024 l’activitat militar disminuiria gradualment i es fixaria un escenari caracteritzat per activitats específiques, no per una operació militar àmplia i poderosa com la duta a terme des de principi d’octubre. Un senyal de la moderació de la tensió és que moltes forces de reserva eren alliberades en les últimes setmanes (segons el nostre equip de Tel-Aviv), la qual cosa està ajudant ja al fet que l’economia torni gradualment a una activitat normal.
La confirmació ahir de la mort de 24 militars israelians al centre de Gaza després d’un atac de milicians posa en risc tot, amenaça amb allargar el conflicte, i retardar la fase de «nova normalitat» també coneguda amb el nom de «el dia després», en referència a la fi de l’operació terrestre de l’IDF a Gaza. Esperem que no sigui així, i aconseguim aviat aquest punt.
De fet, ja existeixen diversos indicadors econòmics que assenyalen que s’està produint una recuperació i normalització de l’economia a Israel. L’enquesta empresarial per al mes de desembre indica una millora significativa en els sectors industrials, comerç detallista i serveis, si bé, les dades d’hostaleria i construcció continuen sent molt febles. El cap d’Economistes del Ministeri de Finances, Shmuel Abramzon, estimava que l’economia d’Israel creixerà un 1,6% el 2024 en el seu escenari base si la guerra dura fins al maig d’enguany. És a dir, contempla una nova fase on els episodis dels dos últims mesos a Gaza queden enrere. El mateix oficial va advertir que, d’estendre’s l’actual conflicte fins a finals de 2024, l’economia podria contreure’s fins a un 1,5%.
Què podem esperar?
La biografia d’un mateix hagués de sustentar-se per uns certs aspectes, com la fortalesa per a assumir fracassos. Cap èxit espera en l’exercici de projectar cap escenari en aquest conflicte. Només espera el fracàs estrepitós, perquè res del que un pugui estimar acabarà complint-se. No obstant això, diàriament rebo aquesta consulta: com pot afectar els mercats el desenllaç d’aquest conflicte? O cosa que és el mateix: com seria aquest desenllaç? Bé. Una manera d’esbrinar el que pot passar és conèixer els interessos i necessitats dels agents afectats i, a partir d’aquí, derivar les seves accions. Per part d’Israel, per descomptat, està la necessitat d’assegurar que el 7-O no es repetirà. En absència de garanties diplomàtiques per a resoldre aquesta amenaça, preval la continuïtat d’una ofensiva militar; també en el sud del Líban si és que Israel considera a Hezbollah com un risc intolerable. Sens dubte, això ens llançaria cap a un conflicte estès i de major intensitat, amb més possibilitat d’acabar en una col·lisió regional; el que seria farigola de Menorca per a l’apetit global pel risc, i dolent per als mercats. No obstant això, trobo alguns arguments pels quals aquest escenari podria ser poc probable. En primer lloc, Israel ja va intervenir militarment al sud del Líban el 78, 82, 2000 i 2006 per a establir un buffer de seguretat, sense èxit, per cert. Molt probablement, tampoc tenen èxit ara i, sent conscient d’això, és legítim pensar que Netanyahu no optarà per obrir aquesta porta. De l’altre costat, i en la incòmoda tasca d’analitzar les necessitats de Hezbollah, un conclou que les possibilitats d’una escalada també s’esvaeixen. Aquest grup aspira a predominar com a força política al Líban, com a representant de la comunitat Shií, desplaçada econòmicament i políticament. Per això, ha de mantenir el seu prestigi i, per tant, la seva capacitat. Això és. Evitar una degradació substancial, com la que estaria experimentant ara Hamàs. Crec no errar si dic que, està en l’interès de totes dues parts mantenir la tensió en un rang baix d’intensitat. Diguem-ho així.
Analitzant la qüestió sota una lògica cost-benefici (sens dubte, un exercici més còmode per a mi), puc calcular com la guerra està tenint conseqüències econòmiques de gran abast per a Israel, els efectes del qual se sentiran encara durant molts anys, d’acord amb el que m’expliquen els meus companys de Tel-Aviv. Actualment, el cost total de la guerra per a Israel s’estima en més de 200 mil milions de NIS (New Israeli Shequel), aproximadament 54 mil milions de dòlars, només fins a la data. Això inclou no sols el cost directe de la guerra, sinó també la reconstrucció de les ciutats i assentaments que van ser danyats el 7-O. Això és important si tenim en compte que Israel va tancar l’any 2023 amb un dèficit fiscal del 4,2%, deixant-la pràcticament sense marge abans de deteriorar les finances públiques de manera irreversible. Més important encara. La guerra ha revelat moltes deficiències en l’exèrcit: la falta de preparació adequada en termes d’equipament militar i també quant a la grandària de la força necessària per a dur a terme les tasques de defensa del país. Sembla que el pressupost de defensa s’incrementarà els pròxims anys en una mesura considerable i les estimacions oficials de l’exèrcit suggereixen que es necessitarà un augment pressupostari d’aproximadament 59 mil milions de USD en els pròxims quatre anys; el que representa un augment del 60% en comparació amb el pressupost actual.
Això requereix que el govern prengui decisions difícils, i entre aquestes decisions es trobarà la pròpia voluntat de mantenir viu el conflicte, malgrat ser Israel el que té major incentiu a seguir un curs d’acció agressiu. Sens dubte, la pesada llosa econòmica tindrà un paper rellevant a l’hora de reduir l’acció militar. I això pot ajudar a tornar a una certa distensió.
El govern ha d’aprovar el pressupost de 2024 abans del 19 de febrer. La manca d’aprovació del pressupost per a aquesta data automàticament farà que el govern caigui (si bé existeix una alta probabilitat que el govern no sobrevisqui molt més temps).
Seguint en una òptica de cost-benefici, les autoritats monetàries i el Banc central estarien aplicant el màxim rigor en l’actual conjuntura; el que no facilita les coses a Netanyahu a l’hora d’estendre la situació actual per molt de temps. El governador del Ban c d’Israel, el professor Yaron, va expressar que «si el govern no pren decisions difícils, el Banc d’Israel no reduirà la taxa d’interès». Entre aquestes decisions difícils està, per descomptat, la reducció de la despesa, i el primer ministre haurà de decidir entre reduir la despesa militar o la despesa en altres partides. Difícil, sens dubte.
Efectivament, el Banc d’Israel va reduir la taxa d’interès al desembre en 25 punts bàsics, sent en una certa manera, un «alleujament» per al govern en la seva campanya militar. Això ha estat així perquè, de moment, l’evolució dels preus està donant un respir al Banc Central, amb la inflació de desembre en el 3% (tornant al rang objectiu del 1-3%). Però la institució ja ha advertit que noves rebaixes en els tipus d’interès dependran de les mesures fiscals (restrictives) a prendre pel govern. En altres paraules. El Banc Central no facilitarà el finançament de l’operació militar.
Des d’aquesta òptica, sospito que podria haver-hi més pressa per acabar amb el conflicte, que el contrari. De ser així, serien bones notícies per als mercats internacionals.
Dit això, ja m’estic preparant per al fracàs més absolut de la història de la predicció.
