Des de la primera edició el 2016 i de forma bianual s’han anat celebrant fins a cinc edicions dels Premis CEA (el proppassat 14 de maig la darrera), que han estat concebuts per reconèixer els mèrits de l’empresariat andorrà en diversos aspectes com ara la sostenibilitat, la implementació de polítiques d’igualtat o inclusió, el desenvolupament de l’esperit emprenedor, la projecció internacional, el reconeixement del talent sènior, a la trajectòria empresarial o als empresaris pioners del país. A més de tots aquests guardons n’hi ha un de molt especial que és el de reconeixement al desenvolupament i difusió de la Marca Andorra, que aquest any es va atorgar a Grandvalira, el gran domini esquiable del país i un dels més importants d’Europa, que tant ha contribuït a projectar internacionalment les excel·lències del esquí i tots els serveis que porta associats. Podem dir que Andorra és més coneguda internacionalment i, per tant, la visiten molta més gent per gaudir de l’esquí a l’hivern o de les activitats de muntanya a l’estiu, mercès als esforços d’un grup d’empreses unides per una marca vinculada a la neu, la muntanya i a les especialitats esportives que en deriven. Tanmateix, els darrers anys, l’organització de proves esportives d’alt nivell encara ha contribuït en major mesura a construir aquesta sòlida reputació en el món de la neu i de l’esquí, de la qual tots els ciutadans del país se’n senten prou orgullosos. Justament, Andorra, amb un impecable historial d’èxits organitzatius, lluita per acollir el Campionat del Món d’esquí alpí del 2029, quina decisió final arribarà el 4 de juny, durant el congrés a Reykjavík (Islàndia) de la FIS, la Federació Internacional d’Esquí. Tant de bo hi hagi sort!
Arribat aquest punt, convé fer una mica d’història. El Projecte Marca Andorra neix cap al 2011, justament quan vivíem una de les crisis més importants de la nostra història, i anava encaminat a identificar l’estratègia que havia de servir per a donar visibilitat internacional al nostre país, justament en temps no tan favorables com els actuals, econòmicament parlant, i sobretot, a recuperar la nostra autoestima, malmesa pel deteriorament del nostre model econòmic, i així despertar un sentiment de pertinença que posés en valor les nostres principals virtuts com a país. De seguida s’identificaren els objectius: atreure talent, turisme de qualitat i inversió exterior qualificada, i així fou que el març del 2019 es presentà el projecte ja perfeccionat. La idea central escollida fou la «l’equilibri», concebuda com l’equidistància i neutralitat històrica i l’absència de participació en conflictes bèl·lics, l’enaltiment de les virtuts del nostre entorn natural: mindfulness, salut i benestar i sostenibilitat, i finalment, l’aposta per la innovació, les noves tecnologies i el món digital.
Com tots sabeu, i malgrat que el projecte s’acabà guardant en un calaix, des de l’Observatori de la Marca Andorra, hem tractat de mantenir viu l’esperit del 2019, essent crítics quan pensàvem que tocava, però sempre amb un esperit constructiu i orientat vers el futur del país i de les futures generacions, en tant que beneficiàries principals de tot allò de bo que pugui aportar un futur encaix a Europa i al món.
Per poder-ho fer, creiem que ens cal construir un missatge sòlid gestat des del diàleg entre les principals institucions del país i tots els agents econòmics i socials i després projectar-lo internacionalment, això si, aprenent de l’experiència i tractant de millorar allò que realment sigui millorable, per així assentar les bases d’una sòlida reputació que ajudi a seguir reforçant el sentiment de pertinença de la nostra gent, que, al cap i a la fi, és el que dona força a la marca d’un país.
Hem reconegut i premiat fins ara a un esquiador a qui l’adversitat, la superació de la mateixa i la reorientació de la seva vida l’han portat a ser un exemple en l’àmbit internacional, parlem de l’Albert Llovera (2016); el 2018 vàrem premiar al Bàsquet Club Andorra justament per haver contribuït a la difusió tant a Espanya com a Europa del nom d’Andorra; i que dir del David Aguilar -Hand solo- que d’una disminució física de naixement n’ha fet virtut fins a acabar exposant el seu exemple de construcció d’un braç mecànic amb peces de «Lego» a la seu de les Nacions Unides a Ginebra (Premi 2020) o el Premi 2022 a Joan Verdú, el millor esquiador andorrà de tots els temps. I és clar, ara a Granvalira, per tot el que hem explicat. Però Andorra necessita evolucionar i en aquesta evolució ha de ser capaç d’atreure, com aspirava fa uns anys, a part d’un turisme més selectiu, talent i inversió qualificada, tant de dins del país com de fora. D’aquí que expressi el meu desig, que ben segur subscriuria bona part de la gent de casa nostra, de què en pròximes edicions dels Premis CEA, estem reconeixent el gran paper potenciador i difusor de la Marca Andorra que hagin tingut moltes altres tipologies d’institucions com ara centres formatius professionals o universitaris internacionals assentats al país que hagin estat capaços d’atreure estudiants internacionals, centres d’alt rendiment que hagin acollit esportistes, professionals o amateurs, de tot el món o centres d’investigació i desenvolupament tecnològic tractors de talent vingui d’on vingui.
Més enllà de l’especulació hi ha el coneixement i les virtuts que el desenvolupen i és aquí, en aquest context d’excel·lència, on Andorra ha de construir el seu futur.
