Com dèiem en l’article anterior, tractarem d’analitzar des d’ara tots aquells aspectes inclosos en la negociació de l’acord d’associació amb la UE i que d’una forma o l’altra poden influir sobre la projecció internacional de la jurisdicció andorrana i, per tant, de la Marca Andorra.
Per començar, sembla que ens trobem al final de la negociació i que la voluntat d’ambdues parts és tancar un acord abans que acabi l’any i és clar, aquí ja sorgeixen algunes veus crítiques que diuen que hi ha temes prou transcendents damunt la taula negociadora com per a tancar-ho tan de pressa. Potser no els faltaria raó, ara bé, segons ens expliquen els nostres negociadors, la complexa i ja definida agenda de la UE fa que, tot i presentar-se’ns com una finestra d’oportunitat sense opció evident a una pròrroga, donat que al gener 2024 l’agenda de la UE canvia i esdevindran prioritaris altres assumptes com ara les negociacions amb altres països europeus per a una futura ampliació de la Unió, el fet de comptar només amb tres mesos per tancar l’acord inquieti i generi pressió.
Com ja vàrem indicar, i donat que el deadline previst s’apropa, ambdues parts negociadores van fixant les posicions finals davant dels darrers temes, encara per acabar de negociar, i entre els més calents hi ha el del protocol financer proposat i que tal qual està redactat és per espantar, com ja ho era l’opinió coneguda dels reguladors financers de la UE, potser més recelosos pel nostre passat que pel tarannà de transparència desenvolupat des de fa més d’una dècada, però en tot cas preocupantment crítics, en un moment en què la nostra autoestima com a nació està particularment sensible. No es pot treure la raó a aquells que diuen que per a negociar aquest protocol que evidentment, és inacceptable en la redacció actual, es necessita més temps que el que ens queda de 3 mesos, si no fos pel que el secretari d’Estat negociador ens ha indicat i és que no seguirà els mateixos terminis que la resta dels 24 annexos negociats, sinó que el protocol negociador serà diferent i ad hoc per a aquesta temàtica en concret, i sembla que sí que es podrà complir amb el termini previst i esperem que en unes condicions mínimament acceptables.
De fet, els que hi entenen de veritat afirmen que la negociació d’aquest protocol financer serà força dura i que hi ha l’antecedent del non paper de França del 2019 que ja posava en dubte els serveis financers d’Andorra i adduïa que no se’ns podia acceptar allò que s’havia negat a Suïssa. En tot cas, és aconsellable la consulta i suport en les institucions financeres andorranes, per saber quins són els límits acceptables i assumibles.
Però el clima es va enrarir encara més amb el sobtat abandó de les negociacions per part de Mònaco que influenciat per altres circumstàncies, alienes al posicionament d’Andorra, El que sí ha servit és perquè els negacionistes de l’acord posin en valor l’estudi d’impacte econòmic que sembla haver servit als negociadors monegascs per aconsellar deixar en suspens la negociació, actitud que addicionalment també sembla donar la raó a aquells que, tot i ser proacord, consideren que el protocol financer és tan dur i inacceptable que cal més temps per a negociar en condicions.
I vet aquí que davant la insistència d’algun grup polític i fent mostra d’un encomiable sentit d’Estat, el Govern s’ha decidit a impulsar un estudi d’impacte econòmic, imaginem que inspirat en el monegasc. Així doncs, a través d’Andorra Recerca i Innovació s’ha convocat per la via d’urgència un concurs internacional, per a realitzar un estudi de l’impacte econòmic que suposaria l’acord d’associació amb la UE i quin termini màxim de presentació de candidatures seria el 25 d’octubre, només a dos mesos exactes de Nadal. I és clar, la pregunta que cal fer-se a continuació és si el dit estudi arribarà a temps per a influir en la decisió d’Andorra de signar o no l’acord, cosa que dubto molt si realment dit estudi es fa com toca, és a dir, bé i amb el màxim rigor, o si realment, suposant que fem confiança als nostres negociadors per a tancar l’acord abans de final d’any, el que sí que servirà és per a la campanya pel referèndum, i perquè els especialistes, els agents econòmics i socials i la ciutadania en general tingui una informació prou sòlida com per poder valorar la conveniència d’un «sí» o d’un «no» segons el cas.
Una segona mostra de la transcendència que es dona a aquesta etapa final de la negociació, ha estat la iniciativa sorgida del si del pacte d’Estat per la negociació amb la UE, consistent en el nomenament dels dos anteriors Caps de Govern, Jaume Bartumeu i Antoni Martí, principals impulsors a l’època d’aquest futur acord amb la UE, com observadors de la negociació. Sense dubte, un reforç d’excepció de dos grans avaladors d’una de les iniciatives que més ha de marcar el futur del nostre país.
I entretant, anem sabent més detalls de les negociacions, especialment d’una matèria que és particularment sensible, com la llibertat de circulació de persones, que preocupa a molta gent, de la que s’ha fet molta demagògia, i que cal explicar molt bé, com tractarem de fer en els pròxims articles. Està clar que l’acord portarà canvis en matèria d’immigració, però sabem que se’ns respectarà un sistema de quotes semblant a l’actual i inspirat en el tracte donat a Liechtenstein, país membre de l’Espai Econòmic Europeu des del 1990, separant residents europeus actius dels passius, com a principals categories, eliminant l’exigència d’antecedents penals en determinats casos, substituïda per una autodeclaració del nou resident, encara que conservant-los per determinades professions liberals, desapareixent la categoria dels transfronterers, tema que no té massa transcendència a efectes pràctics, i potser desapareixeran també les fiances que ara s’imposen a determinades categories de residents, sempre referint-nos a ciutadans europeus. Tot plegat, i malgrat l’anàlisi més detallada que se’n farà, fa augurar que aquest aspecte, combinat amb el manteniment dels controls fronterers, permetrà garantir la seguretat i l’ordre públic com fins ara. De fet, si et passeges pels carrers del principal nucli urbà de Liechtenstein, tot i la concentració d’indústries i empreses de serveis, te n’adones perquè en 33 anys no han tingut cap problema d’ordre públic destacable i això que tenen les fronteres obertes en formar part de l’espai Schengen, tema que queda, per cert, fora de la negociació d’Andorra amb la UE.
Respecte a aquesta llibertat de circulació de persones, veiem aquesta setmana com s’inaugurava oficialment el curs de la Universitat d’Andorra i en un exercici de pedagogia molt oportú, el nostre Cap de Govern destacava la gran oportunitat que suposava pels estudiants i futurs professionals andorrans l’accés al Mercat Interior Europeu. I ara em pregunto com es mesura l’impacte que pot suposar pels ciutadans andorrans accedir a dit Mercat? I a l’inrevés, com tants cops he destacat, com es mesura l’impacte del futur desenvolupament d’un campus universitari offline plegat d’estudiants europeus atrets per la nova oferta d’Andorra amb titulacions afectes al reconeixement recíproc i automàtic de l’Espai Econòmic Europeu.
Com he sentit molts cops dir als nostres negociadors, l’impacte real en positiu de l’acord depèn en gran mesura de tots nosaltres, de la seriositat amb què afrontem les oportunitats que ens brinda, doncs les condicions objectives hi seran, però l’actitud és clau per l’èxit derivat de l’aprofitament que en fem. I sobretot, caldrà fer molta pedagogia, com s’ha fet fins ara, o potser més, perquè si realment hi ha avantatges i oportunitats, caldrà aprendre a aprofitar-les i aquí cal cridar l’atenció d’aquells que se n’han de responsabilitzar des de les institucions públiques, però també des de la responsabilització de tots aquells que hi creguin de debò.
Estudis d’impacte, d’acord! No oblidem, però que el veritable impacte ha de sorgir de dins de cadascun de nosaltres, i per això caldrà que més d’un es tregui la bena dels ulls!.
