No és el primer cop que em permeto reflexionar sobre el potencial de la gastronomia com a dinamitzadora de la nostra societat i de la nostra economia i òbviament, com un element transcendent per a la consolidació de la marca país.
Fa uns dies parlàvem de la nova submarca Andorra Selected per definir una estratègia encaminada a captar el turista d’alt poder adquisitiu.
Justament dels 17 establiments que formem part d’aquesta nova iniciativa, 6 són restaurants i 5 hotels que llueixen la seva oferta gastronòmica diferencial, en total 11, la qual cosa significa que la «premiumness» de la restauració i la gastronomia d’alt nivell pren la davantera respecte a la resta de serveis que ofereix el país. Aquest projecte està en la fase inicial i em consta que aquest estiu hi haurà un nou procés d’avaluació per a incorporar nous establiments i tot fa pensar que s’hi afegiran ben segur més restaurants que indubtablement mereixen ser en el grup dels millors. De fet, els darrers anys s’han incorporat al mercat establiments d’un gran nivell i seria injust parlar d’alguns d’ells a risc de deixar-nos-en altres que també es mereixerien ser destacats, cosa que en definitiva ve a demostrar la bona salut d’aquest sector al Principat.
Però l’evolució gastronòmica del país també s’ha vist reflectida en l’encomiable treball de millora de l’oferta de restauració, per exemple, en els dominis esquiables del país. Mercès a aquest esforç s’ha incrementat molt el grau de satisfacció del client, qüestió que ha repercutit també en la millora dels resultats de dits establiments. Hi ha casos paradigmàtics com el de Naturland, on la nova estratègia de restauració ha estat prou determinant, junt a d’altres millores, com per a iniciar el camí de la recuperació econòmica. En un sentit similar, ja fa uns anys, el gran domini esquiable del país, Grandvalira, va fer una aposta clara per una millora qualitativa de l’oferta gastronòmica recolzant-se en una institució que és tota una referència en el món de l’excel·lència gastronòmica, la Fundació Alicia, institució catalana que ens posa sobre la pista de l’autèntica dimensió que pot arribar a representar la gastronomia també al nostre país. Com fa la fundació de referència, vull imaginar-me una institució andorrana que treballi en la salut i els bons hàbits alimentaris, la innovació, la creativitat i el desenvolupament de nous productes, i el coneixement del patrimoni alimentari autòcton.
En aquesta línia, a nivell local m’agradaria destacar l’encomiable feina que estan fent la Pili Iborra i en Victor Barragan al seu Laboratori gastronòmic «ViP» en pro de la cuina saludable. Resulta evident avui que l’alimentació té molt a veure amb la nostra salut i qualitat de vida, i que el món de la nutrició i tot allò que ens ensenya, va prenent cada cop més protagonisme.
I el producte local, el coneixement bé? Rep el tracte que mereix? Productes agrícoles, vitícoles, ramaders, artesanals, s’esforcen per donar-se a conèixer, per posicionar-se al mercat, però es podria fer molt més per potenciar el seu posicionament?
I el propi col·lectiu que treballa en el món de la restauració, estan organitzats, col·laboren de forma permanent i coordinada? Comparteixen experiències, investiguen i innoven plegats?
I que dir de la formació, a part de l’encomiable esforç de l’escola professional del Lycée Comte de Foix, d’on cada any surten uns il·lusionats projectes de xef disposats a «menjar-se el món»! Que més fem per a oferir-los una oportunitat real d’evolucionar, i anant més enllà, que fem per atreure nous candidats de fora, carregats de talent que també puguin aportar el seu granet de sorra en la creació i desenvolupament d’un hub de restauració andorrà?
Potser seria agosarat pensar que ens poguéssim permetre crear un «Andorra Culinary Institut» a l’estil dels que hi ha al País Basc, a Catalunya, a França o a Suïssa, doncs no estem encara preparats per quelcom així, però el que resulta indubtable és que tenim potencial com a país i gaudim del talent dels nostres especialistes, nutricionistes, gastrònoms, productors agrícoles i ramaders, petits industrials del sector i restauradors amb prou força com per engegar quelcom diferencial, l’autèntic ecosistema gastronòmic andorrà 3.0. Ens hauríem d’adonar que està a les nostres mans plantar la llavor que algun dia ens permeti crear una institució que dignifiqui el paper diferencial de la gastronomia andorrana en un particular context d’alta muntanya.
Però el nostre país avança, i tot i estar lluny d’una anhelada institució de referència, es van activant noves experiències com ara l’Andorra Taste, concebut com el primer congrés internacional de gastronomia d’alta muntanya i que comptarà amb més de 100 ponents arribats dels llocs més diversos del món, també els andorrans és clar, amb el denominador comú de posar en valor la cuina d’alta muntanya. Aquest esdeveniment, que tindrà un vessant professional i tècnic, però també un de popular i turístic, es desenvoluparà a Escaldes-Engordany del 14 al 18 de setembre del 2023, dates que recomano apuntar a l’agenda d’aquells que estimem la gastronomia en totes les seves manifestacions.
Qui sap, potser aquesta és la llavor a la qual em referia abans? Quina és la feina a desenvolupar a partir del «dia després»? Crec que seria molt bo que s’aprofités aquesta experiència per fer-la evolucionar cap a una institució amb vocació de permanència i prenent com a referència les 3 línies bàsiques de la Fundació Alicia, però atenció, sense deixar de banda la gastronomia més tradicional, la de sempre, però fent-la evolucionar, completant-la i transformant-la per dotar-la del valor que aporta la innovació, però sempre amb un profund respecte per aquella cuina tradicional, la de les nostres padrines, la que ens ha ajudat a créixer i a ser on som.
Arribat aquest punt, permeteu-me que aprofiti l’ocasió per a renovar el meu homenatge a les nostres vocacionals cuineres de casa, a la iaia, a la mare, a vosaltres les que ens vàreu cuidar i alimentar amb tant ‘carinyo’ en la nostra infantesa i joventut. Mercès a vosaltres vàrem aprendre a estimar i valorar la cuina. Cassoles, salses, brous, guisats, arrossos, postres, tot meravellós, entranyable, inoblidable. La vostra abnegació, la vostra intuïtiva saviesa, ens varen marcar de per vida, i és justament aquest sentiment el que ens ha d’animar a pensar que cal protegir el llegat de tantes padrines, iaies, mares que davant dels seus fogons han escrit també la història d’Andorra. Al final, del que es tracta és de seguir escrivint nous capítols d’aquesta història, però adaptant-los a les oportunitats que ens ofereix el destí. També elles participaren de la construcció de la Marca Andorra i no hi hauria ni present ni futur de la gastronomia sense respecte pel seu llegat!
