Obituaris

Foto: EL PERIÒDIC

Els obituaris van adquirint tant d’interès pels personatges que descriuen com pel caràcter nostàlgic que destil·len i que ens fa mirar vers un horitzó difós on desapareixen els que han estat presents en la nostra vida a través de la seva obra, de l’actualitat dels seus comentaris, de la importància de les seves accions. I, és clar, a mesura que ens endinsem en les edats provectes, la llista es fa més densa, però aquest és un fet biològic. El que té interès és el que han fet i per què han de ser recordats públicament, tant si són persones conegudes o que descobrim justament en aquest tipus de notes.

Fa pocs dies, Eugeni Trias Sagnier va deixar aquest planeta amb una trajectòria fora de sèrie com a filòsof. Juntament amb músics, polítics, científics, esportistes, ha anat a parar a l’Olimp dels pensadors i creadors amb els que hem compartit el temps, com Picasso, Miró, Sert i, indubtablement, Foix i Espriu. En el panorama actual, que es complica cada dia una mica més, gairebé sorprèn i obre certes esperances que hi hagi gent que encara es pugui dedicar a les arts, a les lletres o a les ciències, matèries que estan afectades per la repetició de la salmòdia que no hi ha diners i que estem en crisi, una percepció reduccionista que portarà a una economia de supervivència.

És cert que els noms esmentats són extraordinaris, però sense ser famosos i essent encara vius hi ha grups de teatre, pintors, professors, escriptors, escultors, crítics, administratius, paletes i xofers, un conjunt d’activitats que es despleguen regularment, com quasi totes, però amb discreció i donen lloc a poques notícies. Mica en mica es va introduint la noció que l’economia, tot i ser un component relacional de tota societat, no ho és tot i que calen altres valors que aporten les activitats humanístiques. L’economia és part intrínseca dels grups humans, però el funcionament de les activitats productives i de distribució no ha respost mai a un criteri exclusivament comptable i sinó només cal veure en quin embolic ens ha ficat la suposada idea que tot anava bé i que la història ja s’havia acabat.

Per a m�s informaci� consulti l’edici� en paper.