Periodista
Mentre vèiem votar als nord-americans, Espanya era un estrèpit de desnonaments i Madrid un festival en peu de guerra contra la destrucció dels hospitals públics i contra l’Ajuntament per la seva imperícia en el cas del Madrid Arena i el seu afany de treure’s totes les puces i tirar-les al altres. Alhora, anava arribant la sentència del Tribunal Constitucional tirant per terra el recurs del PP sobre el matrimoni gai, alhora que els espanyols s’espantaven pels nous auguris de la Comissió Europea sobre el creixement i el dèficit, picant al Govern per les seves previsions sobre aquests temes. Era una dansa macabra i terrible contra la gestió i la filosofia de govern del PP per tota Espanya, començant per l’Executiu central. I no diguem res de les cada vegada més terrorífiques informacions sobre la corrupció política del mateix partit, especialment a les Balears, València, Madrid i Castella i Lleó. Es podria dir que el país era i és un clam contra tot el que toca el partit de Mariano Rajoy a totes les escales ia tots els nivells.
Un clam que coincideix amb alguna enquesta que sembla no reflectir l’espantós desgast i descrèdit dels que el governen gairebé tot. O les enquestes estan malament, o la gent no sap el que vol, o l’alternativa és tan feble que no ofereix garanties a ningú, o una mica de tot. Però la veritat és que estem en un moment en què és la veu del carrer la que parla amb tota claredat i la que acabarà per imposar el seu criteri, quan es demostri del tot que com anem no anem enlloc si no és al caos o la catàstrofe. Aquest dimarts observo de manera especial l’estat d’ànim del carrer i només veig indignació, extrem descontentament i ganes que això s’acabi per algun costat. Em sembla que els mitjans informatius, els més responsables, van reflectint bastant bé l’estat d’ànim de la ciutadania, i que Internet i les xarxes socials consoliden cada vegada més les seves posicions en l’opinió pública, autèntica revolució imparable. Una mica de paciència i ja. Una altra sortida no hi ha.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
