El càrtel de l’OPEP va anunciar un acord entre els membres per fer retallades de producció i així sostenir una alça en el preu del petroli (val a dir que els detalls de dit acord encara s’han de concretar i que les converses son de reducció d’entre 250 mil i -740 mil barrils per dia a partir de novembre. Ah! Apunt important, només durant un període de 6 mesos, moment en que es tornarà a revisar l’acord).
Tal i com ho veig (si el que els preocupa es haver-se de rascar més la butxaca quan ompli el dipòsit del seu cotxe, o que l’administrador del seu edifici augmenti la partida destinada a la calefacció) m’inclino a pensar que encara que l’acord de l’OPEP (per retallar producció i apujar el preu del cru) es confirmi, aquest acord no representarà cap canvi substancial en la tendència de llarg termini que el mercat petrolier internacional ha engegat (i que no és altre que un preu estructuralment baix en el cru). El que segueix és una llista de curiositats sobre la indústria del petroli que a mi, personalment, m’ha ajudat molt a entendre aquest futur que els estic insinuant pel petroli.
1. La producció de l’Aràbia Saudita normalment cau al voltant de un 2% en l’últim trimestre, si amb això sumem que l’Aràbia Saudita estava produint a nivells rècord de 10.7mn barrils per dia durant l’estiu, no em cal més que dir que les retallades ‘pactades’ significaran el que en anglès es diu ‘business as usual’. És a dir, el nivell de producció en realitat serà el que hauria de ser sense haver arribat a cap acord. No hi haurà efecte real.
2. El desequilibri entre oferta i demanda (excés d’oferta) al mercat mundial del petroli continuarà. Aquest excés se cientifica avui en 1 milió de barrils per dia d’acord amb la pròpia OPEP. Per tant, la proposta de retallades de producció (entre 250 i 740 mil) no serà suficient, en cap cas, per revertir l’excés de producció. Ja saben el que vol dir això en termes de preu.
3. Es cert que si Rússia (que per cert, no és membre de l’OPEP) fes retallades de producció, l’impacte seria major. No obstant això, tot i que ha senyalitzat que pot congelar la producció en els nivells actuals, poques persones saben que Rússia està produint a ritmes d’acceleració de +3,7% mes/mes al setembre, per situar-se a nivells de producció diària rècord (d’11.1 mn barrils per dia). En poques paraules, Moscou mostra poca (nul·la) disposició a retallar la seva producció. Més pressió baixista pel preu.
4. Fins i tot, tant si l’OPEP i Rússia es posessin d’acord per reduir la producció, encara hi haurien bones raons per creure que tal acord podria resultar ineficaç. Efectivament, en els vells temps de la dècada de 1970 i prop dels anys 2000, el càrtel d’exportadors va acordar retallar la producció i això els va funcionar, ja que era fàcil defensar la quota de mercat doncs la competència estava entre els productors del petroli (els membres i els no membres de l’OPEP). Aquest no és el cas avui. La major amenaça actual per a qualsevol productor de petroli convencional prové tant dels productors no convencionals com de la resta de fonts alternatives d’energia.
5. Per tant, crec que podem dir sense por a equivocar-nos gaire, que la dinàmica del mercat de l’energia significa que hi han raons sòlides per creure que el càrtel ja no té el poder per mantenir el preu del petroli molt per sobre d’un llindar (50$-55$ pb) durant un període de temps apreciable. Pot respirar tranquil doncs.
6. Addicionalment, els productors han de tenir en compte que el valor de les seves reserves ja no esta dictat pel preu del petroli o la quantitat de dites seves reserves, sinó més aviat per la quantitat de temps durant el qual aquests puguin seguir produint abans que les energies alternatives facin que el petroli es torni obsolet. L’incentiu dels productors és retardar aquest termini el màxim possible, per tant els interessa mantenir els preus del petroli el més baix possible (només així podran mantenir elevat el cost d’oportunitat d’incórrer en projectes d’energia alternativa).
7. Una altra lectura interessant és que els productors són molt conscients que el valor de les seves reserves depèn també del temps que podran continuar bombejant abans que la nova, més dura i més que probable regulació ambiental global entri en escena, limitant les quotes d’emissions per consum de recursos fòssils (ja es parla de que la factura global pel medi ambient puja avui a 7 bilions de dòlars). Pensin en els següents termes. L’Aràbia Saudita té entre 60 i 70 anys de reserves provades de petroli a ritmes de producció actual, però amb la creixent preocupació sobre el canvi climàtic i els creixents problemes ambientals (que probablement s’accentuaran) exercint una gran pressió en el mercat dels combustibles fòssils en les pròximes dècades, el risc més greu per a Al-Riyad és trobar-se amb el temps descansant sobre un gran matalàs de “reserves encallades” i que no pugi extreure i vendre. Per tant, l’Aràbia Saudita (i la resta de productors) té avui un poderós incentiu, i no és altre que monetitzar tant com sigui possible les seves reserves, bombejant el màxim petroli possible. Ara diguin-me, és creïble un acord per limitar la producció?
Vist amb perspectiva, i considerant tota aquesta informació, em sembla que qualsevol treball coordinat entre els membres del càrtel per limitar la producció és certament vulnerable, i probablement ineficaç. Sent consistent, m’inclino a pensar que el preu de l’energia romandrà estructuralment baix durant un considerable període de temps. Potser per sempre més. Enhorabona!
Menu
Menu
