- Foto:
La dita catalana és tant utilitzada que a voltes de repetir-la, me n’adono que hi ha qui confon els termes. Perquè una cosa és treballar i altra és ser productiu. Quan es cobra un sou, i no s’és coneixedor del què suposa finançar el seu lloc de treball; quan es disposa d’una fortuna que assegura la subsistència i el futur; quan no es té la responsabilitat de pagar les nòmines a final de mes s’esdevenen les situacions en el que al final s’acaben confonen els criteris entre el treballar i el fer feina.
Procurar mantenir aquesta dita en el nostre jornada laboral no és fàcil. En les relacions laborals de les organitzacions, ja sigui en les empreses privades com en les públiques, és important que les persones enfoquin el seu dia a dia laboral cercant l’eficiència, la productivitat i el rendiment. Abans aquesta actitud s’assegurava amb els incentius econòmics, es feia a la privada, i es va intentar en la pública. Però la crisi econòmica ha demostrat que l’incentiu econòmic no resulta suficient, i a més no es pot mantenir el seu finançament.
En moments de crisis, com en els moments de bonança, les situacions al nostre entorn canvien, apareixen competidors nous, pel qual no es poden fer les coses sempre de la mateixa manera. A la fi, la motivació professional acaba sent la clau per gestionar persones com per gestionar empreses. Si per als gestors de persones, no és fàcil practicar aquesta actitud i transmetem-la amb els companys de feina, molt més difícil és fer-ho quan un és propietari d’una empresa. Els empresaris a més de ser eficients, també han d’invertir i arriscar en nous reptes que els permetin mantenir els nivells d’excel·lència. Només aquells que inverteixen, i inverteixen bé, poden continuar sent rentables, perquè no és el mateix treballar que fer feina. H
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
